Can Baró i el Carmel són barris del districte d’Horta-Guinardó amb orografies pronunciades per la inclinació dels carrers, uns desnivells que el veïnat afronta a diari i per a la qual cosa calen unes estructures que facilitin l’accessibilitat.

Les persones amb discapacitat no som mobles: som ciutadania de ple dret, veïnat de totes les edats, gèneres i colors. Part activa de la comunitat, cadascú amb les seves particularitats, com tothom. Aquesta idea tan bàsica pot semblar gairebé insultant, però no és banal: la invisibilitat -o invisibilització, més aviat- i la mirada paternalista i capacitista -entre altres- a la qual hem estat sotmeses les persones amb diversitat funcional al llarg del temps impacta directament en el tarannà de les polítiques públiques que es desenvolupen.

Aixecar el telèfon un cop, un altre i encara un altre; les tres vegades amb el mateix èxit. Les centraletes estan col·lapsades. Per tota resposta, una gravació on la conviden a demanar hora per internet. Visiti la web, li diuen. Penja i torna a intentar-ho un cop més fins que, finalment, arriba a parlar amb algú. Una veu no enregistrada a l’altra banda que li diu que pren nota dels seus mals, però no li programa la visita que buscava. Que necessitava. Li diu que ja li trucarà la seva metgessa i decidirà si li dona o no.

Les entitats veïnals i cíviques que reclamen una Ordenança Veïnal de Terrasses que preservi l'espai públic i garanteixi el dret al descans hem organitzat aquest dimecres 24 de gener a la plaça de Sant Jaume una presenta-acció per reclamar a l'Ajuntament de Barcelona que escolti els barris.

L'acció reivindicativa ha consistit en la col·locació d'una terrassa a la plaça de Sant Jaume i en la presentació de la iniciativa veïnal per recollir 15.000 signatures i fer sentir la nostra veu.