No les van fer els romans, ni porten la firma de cap gran arquitecte modernista. Però són les edificacions més antigues de la zona i un grapat de veïns s’han proposat salvar-ne almenys unes quantes. Són les casetes de la Prosperitat, gairebé tan antigues com el barri -que el 2019 va celebrar el centenari-. Fa cinc anys n’hi havia una cinquantena d’una planta i un centenar de dues. I això ho sabem no perquè l’Ajuntament de Barcelona hagi dut a terme cap estudi exhaustiu, sinó perquè, un bon dia, un parell de veïns van recórrer els carrers, de punta a punta, per establir-ne un cens rigorós.

Una de les coses de la fisiologia humana que més em meravella és la capacitat que tenim de saber on mira la persona que tenim al davant.

Hem desenvolupat una increïble habilitat de rastrejar uns moviments que són micromil·limètrics. Els de les pupil·les del nostre interlocutor. Aquesta precisió ens permet esbrinar amb total precisió si mira l’horitzó, el tatuatge que tenim a l’entrepit o si aparta la vista de nosaltres.

Tot i que es va jubilar fa dos anys, Josep Pau Ferrándiz Prats, conegut com a Pepus, no ha deixat de banda un activisme que va començar de molt jove i que avui encara manté ben viu al costat dels iaioflautes o amb la seva tasca a l’Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat, barri al qual va arribar l’any 1977. Va néixer el 1954 a unes masies que ja no existeixen a Virrei Amat, al costat de l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina, i sempre ha estat vinculat al moviment veïnal.