Barcelona va tancar el 2022 a tocar dels 10 milions de visitants -més de 9,7- allotjats en els seus hotels i habitatges d’ús turístic (HUT), que van acumular gairebé 30 milions de pernoctacions -més de tres nits de mitjana-. Les dades, presentades a final de gener d’aquest 2023, confirmen la recuperació del sector després de l’enfonsament provocat per les restriccions pandèmiques. Ja s’arriba al 80% de turistes que van dormir a la capital el 2019 i l’estada mitjana s’ha allargat.

Qui estableix els termes d’un debat té grans possibilitats de guanyar-lo. I per això les elits locals plantegen el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat en termes d’economia contra ecologia. O de tenir un projecte ambiciós en front de la coalició del “no”.

L’argument a favor de l’ampliació és senzill: ens permetrà tenir un hub que ens col·locarà al centre de l’economia mundial, cobrirà la creixent demanda de viatgers a Barcelona, i crearà un nou pol econòmic i llocs de treball al seu voltant. Un argument convincent si s’obliden unes quantes coses crucials.

Durant aquest any hem vist com la patronal, els governs i gran part dels seus mitjans de comunicació han posat tota la maquinària en marxa per amagar la realitat del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, obviar els incompliments de la legislació ambiental i vendre el seu fals relat de progrés. Un relat unànime, això sí, acompanyat de certa discrepància i excés de gesticulació, calculada per pur tacticisme polític i per manipular el debat i reduir-lo a “Ricarda Sí, Ricarda No”.

“És una guerra entre classes socials i els seus interessos”. La filòsofa Marina Garcés va ser la primera persona a prendre la paraula a la manifestació contra l’ampliació de l’Aeroport del Prat, celebrada el passat 19 de setembre a Barcelona. Les assistents van aplaudir amb fervor el seu parlament, on va remarcar que el projecte d’Aena no era sostenible, i que només estava pensat per satisfer les oligarquies de poder. “Els seus negocis de futur no són els nostres camins de present”, va rematar.

La història de la ciutat no l’expliquen només les pedres antigues i els edificis modernistes. Altres béns, sovint sense interès arquitectònic però valuosos per al veïnat, fan memòria de la Barcelona dels barris. Catalogar-los i protegir-los és una assignatura pendent. El dossier del número 158 de Carrer està dedicat al Patrimoni en perill, i inclou el resultat d’una enquesta realitzada entre les associacions veïnals al voltant de les lluites actives en matèria de patrimoni.