La política municipal de Barcelona és molt àmplia, perquè les competències municipals inclouen molts àmbits de gestió i regulació. Però si hi ha una àrea que pot presumir de lideratge és Urbanisme. En els dos mandats d’Ada Colau, aquesta tinença d’alcaldia ha tingut un paper molt rellevant com a proveïdora d’obra de govern, molt per sobre del rang que té assignat en l’organigrama. També ha estat un ariet en el terreny ideològic, materialitzant als carrers l’ideari del partit que ostenta aquesta cartera i la vara d’alcaldia, els Comuns.

El preu dels lloguers, l’augment del cost de la vida i els salaris baixos d’un model econòmic molt lligat al turisme precaritzen les condicions de vida de la classe treballadora a Barcelona i generen pobresa en àmplies capes de la població. “Les fortes desigualtats que hi ha a la ciutat són generades, en gran part, per la propietat privada, l’estructura de salaris i les polítiques migratòries.

El Ayuntamiento de Barcelona aprobó en 2018 la Modificación del Plan General Metropolitano (MPGM), por la que se obligaba a los promotores inmobiliarios a reservar el 30% de cada obra nueva a vivienda de protección oficial, así como en las rehabilitaciones que afecten a todo el inmueble y en los cambios de uso del edificio. Esta ha sido, sin duda, la medida de mayor calado de la alcaldesa Colau en materia habitacional.

Si s’haguessin d’escollir les tres carpetes que acostumen a determinar el resultat d’unes eleccions, una d’aquestes seria la de mobilitat. La instal·lació d’un nou semàfor, la substitució de places d’aparcament per un nou carril bici o un simple canvi de direcció, pot provocar que el sentit del vot d’un barceloní canviï en un tres i no res. I precisament, Barcelona decidirà en les pròximes eleccions si vol fer una aposta per una ciutat més verda i saludable o mantenir el vehicle particular com a protagonista de l’espai públic.

L’àrea metropolitana de Barcelona és la sisena d’Europa amb més mortalitat associada al diòxid de nitrogen (NO²), segons un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). És la conseqüència dels alts nivells de contaminació als quals està sotmesa la ciutat i els municipis limítrofs. L’Ajuntament va signar el gener del 2020 una declaració d’emergència climàtica, on es comprometia a prendre un conjunt de mesures per reduir l’impacte del canvi climàtic.

Barcelona va tancar el 2022 a tocar dels 10 milions de visitants -més de 9,7- allotjats en els seus hotels i habitatges d’ús turístic (HUT), que van acumular gairebé 30 milions de pernoctacions -més de tres nits de mitjana-. Les dades, presentades a final de gener d’aquest 2023, confirmen la recuperació del sector després de l’enfonsament provocat per les restriccions pandèmiques. Ja s’arriba al 80% de turistes que van dormir a la capital el 2019 i l’estada mitjana s’ha allargat.

Barcelona té 170.000 alumnes repartits en centres públics, concertats i privats, que van des de l’escola bressol fins a l’educació secundària, la Formació Professional (FP) i els estudis específics. I si bé la Generalitat de Catalunya és l’última baula de la cadena de responsabilitats en matèria educativa, els ajuntaments tenen competències per incidir en l’oferta educativa que reben els ciutadans. Hem preguntat al moviment veïnal quins reptes i deures pendents es trobarà en aquest camp l’executiu que surti de les urnes el pròxim 28-M.

Encara que ningú no ho podia sospitar la primavera del 2019, la salut s’ha erigit en l’assumpte de preocupació hegemònic durant el darrer quadrienni, a Barcelona i a tot arreu.