Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres d’importants, com és la municipalització de l’aigua, les veiem ara tan difícils d’aconseguir a curt termini que no apareixen en aquest llistat, malgrat que pensem que és una demanda justa.

El preu dels lloguers, l’augment del cost de la vida i els salaris baixos d’un model econòmic molt lligat al turisme precaritzen les condicions de vida de la classe treballadora a Barcelona i generen pobresa en àmplies capes de la població. “Les fortes desigualtats que hi ha a la ciutat són generades, en gran part, per la propietat privada, l’estructura de salaris i les polítiques migratòries.

A Catalunya, les famílies en situació de pobresa energètica han augmentat en els darrers quatre anys. Les últimes xifres publicades pel Ministeri de Transició Ecològica fan referència al 2021 i mostren que el 15,9% de la població catalana no va poder mantenir casa seva a una temperatura adequada a l’hivern, i que el 13% es va endarrerir en el pagament de les factures dels subministraments bàsics.

Quan es parla d’economia, habitualment es pensa en negocis i activitats mercantils. És l’enfoc dominant, però no el millor per afrontar els problemes que tenim. Una bona alternativa és entendre l’economia com el conjunt d’activitats humanes orientades a satisfer les necessitats bàsiques de subsistència. Considerar tant les relacions socials entre les persones com la interrelació de l’espècie humana amb l’entorn natural. Quan adoptem aquest punt de vista, de seguida trobem qüestions rellevants.

Una veïna em va explicar que el seu fill de cinc anys es ficava al llit amb les vambes posades per si venia la Policia a desnonar-los. Els nens queden tocats i la por ja no els marxa”. Ciutat Meridiana. Villa desahucio. Zona zero de l’emergència d’habitatge a Barcelona. Aquest és el dia a dia per a molts infants del barri amb la renda per càpita més baixa de la ciutat, on la xifra de desnonaments trenca rècords.

Entitats socials, sindicals, veïnals i polítiques us convoquem dimecres vinent a una roda de premsa per presentar-vos el manifest de rebuig a la celebració de The District, una cimera internacional de fons d’inversió immobiliària, que es preveu celebrar els propers 19, 20 i 21 d’octubre a la Fira de Barcelona.

La Comissió d’Urbanisme de la Favb es planteja per a l’any 2022 continuar apostant per l'hegemonia dels moviments veïnals en l’urbanisme dels barris, districtes i ciutat amb l'objectiu de donar suport a una renovació de les associacions veïnals i ajudar-les a enfortir-se pel que fa a capacitat de proposició, i no només de crítica, davant de les problemàtiques urbanes.

En una època marcada per les conseqüències de la pandèmia que han destapat i amplificat urgències urbanes i socials, i que reclamen un urgent canvi de prioritats encara per concretar, la Favb proposa la seva visió sobre un nou model d’estratègies urbanes que discrepa amb algunes de les prioritats urbanístiques de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest mapa mostra la renda mitjana per persona als municipis del Baix Besòs: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.

Ha estat confeccionat pels tècnics de la Taula Veïnal d’Urbanisme de Barcelona utilitzant dades de l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2019, i estan agrupades per seccions censals.