Una veïna em va explicar que el seu fill de cinc anys es ficava al llit amb les vambes posades per si venia la Policia a desnonar-los. Els nens queden tocats i la por ja no els marxa”. Ciutat Meridiana. Villa desahucio. Zona zero de l’emergència d’habitatge a Barcelona. Aquest és el dia a dia per a molts infants del barri amb la renda per càpita més baixa de la ciutat, on la xifra de desnonaments trenca rècords.

Escric amb les emocions a flor de pell, després d’escoltar els nens de Nou Barris i el Raval cantar “Stop desnonaments!”, al so de Xiula. La Rozalén borda la cançó de la nova i recomanable pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes. Ambdues reflecteixen les situacions límit, especialment per a dones i infants, que suposa perdre la llar. Però penso: aquesta angoixa, aquesta impotència, aquest dolor, el comparteixen desenes de famílies setmanalment a les assemblees dels moviments per l’habitatge de la ciutat.

Aquest dissabte 20 de març a les 11:00 hores les entitats aplegades en el moviment pel dret a l'habitatge hem convocat una manifestació davant de la seu de la delegació del govern central a Barcelona (Mallorca/Roger de Llúria) per reclamar al govern espanyol una llei d'habitatge que inclogui la regulació dels lloguers, que aturi els desnonaments i obligui els grans tenidors d'habitatge a oferir lloguers socials.

Manifest #HemDecidit

Fer balanç d’aquest 2020 en matèria d’habitatge no és una tasca fàcil. A la greu situació en la qual ens trobàvem en començar l’any, amb més de 600 famílies desnonades esperant l’adjudicació d’un pis de la Mesa d’emergències socials de la ciutat, li hem hagut de sumar una pandèmia mundial que ha tingut un impacte encara per discernir.

“Desnonat” és un terme que s’utilitza per referir-se a persones que no tenen res. Els metges el fan servir quan donen els seus pacients per incurables, els creditors hipotecaris quan consideren que els seus deutors no poden pagar les hipoteques i els llogaters quan els seus inquilins no els paguen. En el primer cas, no tenir res significa que no es pot canviar el diagnòstic i el malalt morirà. En la resta de casos, que persones vulnerables poden ser privades del seu dret a l’habitatge.

Des de fa setmanes, enmig d’una segona onada de l’epidèmia, els desnonaments es multipliquen a la ciutat de Barcelona. Centenars en l’últim mes. També a l’Esquerra de l’Eixample. En nombroses ocasions, els llançaments es realitzen amb imponents desplegaments policials. Les persones afectades són famílies en situació precària; sovint, dones amb infants a càrrec.

El preu mitjà del lloguer a Barcelona ha trencat la barrera dels 1.000 euros mensuals, i en paral·lel, la ciutat encapçala el rànquing en nombre de desnonaments de tot l’Estat. La suma dels dos factors ajuda a explicar l’augment de les ocupacions i l’increment progressiu de famílies registrades a la Mesa d’Emergència Habitacional, que està saturada.