Quan es parla d’economia, habitualment es pensa en negocis i activitats mercantils. És l’enfoc dominant, però no el millor per afrontar els problemes que tenim. Una bona alternativa és entendre l’economia com el conjunt d’activitats humanes orientades a satisfer les necessitats bàsiques de subsistència. Considerar tant les relacions socials entre les persones com la interrelació de l’espècie humana amb l’entorn natural. Quan adoptem aquest punt de vista, de seguida trobem qüestions rellevants.

L’augment dels preus de la gasolina, el gas i l’electricitat continua imparable igual que el dels aliments, molts d’ells de primera necessitat, i els de l’habitatge. Omplir la cistella de la compra o pagar els subministraments bàsics està resultant per a moltes famílies una tasca faraònica, no només pels problemes de proveïment de matèries primeres provocats per la guerra a Ucraïna.

Alto y enjuto, de ojos pequeños e intensos, Dani Pardo habla con una seguridad apabullante, al menos sobre el tema que nos ocupa. Me cita en un bar oscuro, de mesas adosadas a la pared y asientos de escay, situado al borde mismo de la plaza de Sant Pere. El barrio tiene una atmósfera alternativa en la que Daniel, por ética y estética, encaja a la perfección. Y así, entre cerveza y cerveza, disecciona en canal un fenómeno que en su opinión amenaza a Barcelona: el turismo.

Al tardofranquisme, Barcelona era encara una societat industrial. Els empresaris tradicionals conservaven un paper central en moltes institucions. El Barça, per exemple, acostumava a ser presidit per empresaris tèxtils, com els presidents de l’època Enric Llaudet i Agustí Montal. Però era una hegemonia en decadència. Per una banda, perquè gran part de l’aparell industrial més dinàmic començava a estar en mans de grups multinacionals. D’altra, perquè l’activitat industrial s’estava desplaçant fora de la ciutat i el nucli del negoci urbà es concentrava en l’activitat immobiliària.

Torna l'Escola Veïnal de la Favb amb noves propostes per al curs 2021-2022.

El programa d'enguany se centrarà en aquests temes:

- Economia i ecologia (debat general, residus, factura elèctrica, comunitats energètiques, bus a demanda)
- Suport a les associacions veïnals (plans de treball, arxius històrics, perspectiva de gènere)
- Oci i joves (sessió sobre el fenòmen dels botellots)

L’economia de Barcelona s’ha sustentat, com la de tota gran ciutat, en algun tipus d’activitat que li ha permès atreure recursos de l’exterior. Durant tot el segle XIX i bona part del XX, Barcelona va basar el seu desenvolupament en ser el centre (juntament amb Bilbao) de l’activitat industrial d’Espanya.

Comunicat de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic

Després d’un estiu 2020 amb uns nivells d’activitat turística realment baixos, el 2021 és l’estiu del vull i no puc per part de la indústria turística i, més greu encara, de les administracions públiques. El problema no és tant el no puc com el vull.

En plena pandèmia, amb gran part dels treballadors de Barcelona en ERTO i les empreses tancades, Nissan notificava la liquidació de les plantes de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, i de retruc l’afectació sobre les empreses auxiliars i subcontractades que en depenen.

Era una notícia previsible des de feia temps, però igualment dramàtica pel seu fort impacte en l’ocupació i el teixit industrial local. Quan les coses van malament, s’acumulen les males notícies.