En només sis anys, la Dreta de l’Eixample ha vist com 50 immobles arrelats al barri han estat objecte d’operacions immobiliàries per convertir-se en habitatges de luxe que s’acaben venent o llogant a preus desorbitats. Uns immobles que han passat a mans d’inversors com a valor refugi o que allotgen temporalment turistes de luxe.

Dues dècades després de començar el desenvolupament del 22@ al Poblenou, a Barcelona no han deixat d’aparèixer projectes basats en la conversió de sòl industrial en terrenys residencials i productius. Una dinàmica que té la seva raó de ser en la manca de solars disponibles a la ciutat i que ha trobat una mina d’or al voltant del projecte ferroviari de la Sagrera-Sant Andreu. El darrer projecte singular? L’autodenominat ecodistricte de la Mercedes, fruit de la iniciativa de la promotora Conrem Tramway en els solars que l’automobilística alemanya ocupava al Bon Pastor.

“Rebutjaries algú de la teva família pel color dels seus ulls?”. Aquesta és una pregunta aparentment irracional, però amaga una realitat: la violència cap a familiars LGBTI per la seva orientació sexual o identitat de gènere. L’eslògan és també el lema d’una campanya de sensibilització en contra de la LGBTI-fòbia en entorns familiars, impulsada per Ahora Dónde-Le Refuge, una associació sense ànim de lucre, creada el 2019 a Barcelona, que treballa per l’acceptació dels membres del col·lectiu en totes les famílies i que dona assistència a les víctimes d’aquest tipus de violència.

Había una vez tres contenedores que eran hermanos y vivían en lo más profundo de un barco de carga. Se llamaban YangMing -“High cube”-, Amficon -“Amphibious container leasing”- y Containex -“La calidad también puede ser de segunda mano”-. Siempre habían sido felices en alta mar. Transportaban cajas de fruta, electrodomésticos, utensilios de todo a cien que luego se venderían en los bazares de los chinos [...]”.

Escric amb les emocions a flor de pell, després d’escoltar els nens de Nou Barris i el Raval cantar “Stop desnonaments!”, al so de Xiula. La Rozalén borda la cançó de la nova i recomanable pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes. Ambdues reflecteixen les situacions límit, especialment per a dones i infants, que suposa perdre la llar. Però penso: aquesta angoixa, aquesta impotència, aquest dolor, el comparteixen desenes de famílies setmanalment a les assemblees dels moviments per l’habitatge de la ciutat.

Entitats i veïnes afectades per l’aluminosi al barri del Besòs i el Maresme hem detectat mancances importants en el document que recull l’acord del Compromís pel Besòs i el Maresme, firmat pels partits representats a l’Ajuntament de Barcelona.

El pla de rehabilitació de l’habitatge avança una xifra d’intervencions poc realista i que no es correspon amb la necessitat detectada durant la campanya de diagnosi. El resultat és una proposta que no s’ajusta a la magnitud d’un problema fonamental com el de l’habitatge.

Després de set anys d’obres, retards i sobrecostos, el túnel de les Glòries, l’obra més emblemàtica de la transformació ideada fa quinze anys per a aquest nus de comunicacions i rubricada el 2007 en el Compromís per Glòries, ja és una realitat. Però no significa, ni de bon tros, la llum al final del túnel per a tots els barris de la zona, que esperen una transformació completa de la gran plaça que Ildefons Cerdà va idear com el centre de Barcelona i que ha d’endreçar d’una vegada per totes l’entorn.

Més Veïnes és un projecte de recerca artística intergeneracional que explica la història del barri de Can Peguera (últim testimoni dels quatre grups de cases barates de Barcelona) a través de les veus de les seves veïnes, amb la intenció de visibilitzar la història de resistència i solidaritat social d'aquest barri i obrir una reflexió sobre la problemàtica actual del dret a l'habitatge.