Ada Colau o Xavier Trias? Vuit anys després de la gran batalla per Barcelona que va dur a l’alcaldia la primera dona en la història de la capital de Catalunya, les eleccions municipals del 28 de maig tenen un cert aire de dejà vu. I no només perquè -amb permís de Jaume Collboni, Ernest Maragall i la resta de candidats i candidates- els protagonistes del duel electoral siguin els mateixos, sinó perquè el que està en joc aquest 2023, igual que ho estava el 2015, és el model de ciutat.

Els exercicis de futurologia són complicats, i més quan, com ara, les coses estan canviant de soca-rel. Només cal recordar la perspectiva amb què una persona tan significativa en el govern de la ciutat de Barcelona com Pasqual Maragall es referia al paper de les ciutats ara fa més de quaranta anys. En Maragall deia, en ple debat sobre l’estructuració de les diferents esferes de govern a Espanya, que el que seria ideal fora que la distribució de despesa pública entre els governs es basés en la fórmula 50-25-25 (Estat-Comunitats Autònomes-Municipis).