Barcelona ja no existeix. Barcelona s’està acabant. La Barcelona que nosaltres coneixíem, amb tots els seus problemes i els seus millors racons, s’està acabant si les coses no fan un gir radical en els propers anys.

Els exercicis de futurologia són complicats, i més quan, com ara, les coses estan canviant de soca-rel. Només cal recordar la perspectiva amb què una persona tan significativa en el govern de la ciutat de Barcelona com Pasqual Maragall es referia al paper de les ciutats ara fa més de quaranta anys. En Maragall deia, en ple debat sobre l’estructuració de les diferents esferes de govern a Espanya, que el que seria ideal fora que la distribució de despesa pública entre els governs es basés en la fórmula 50-25-25 (Estat-Comunitats Autònomes-Municipis).