Si s’haguessin d’escollir les tres carpetes que acostumen a determinar el resultat d’unes eleccions, una d’aquestes seria la de mobilitat. La instal·lació d’un nou semàfor, la substitució de places d’aparcament per un nou carril bici o un simple canvi de direcció, pot provocar que el sentit del vot d’un barceloní canviï en un tres i no res. I precisament, Barcelona decidirà en les pròximes eleccions si vol fer una aposta per una ciutat més verda i saludable o mantenir el vehicle particular com a protagonista de l’espai públic.

Barcelona té 170.000 alumnes repartits en centres públics, concertats i privats, que van des de l’escola bressol fins a l’educació secundària, la Formació Professional (FP) i els estudis específics. I si bé la Generalitat de Catalunya és l’última baula de la cadena de responsabilitats en matèria educativa, els ajuntaments tenen competències per incidir en l’oferta educativa que reben els ciutadans. Hem preguntat al moviment veïnal quins reptes i deures pendents es trobarà en aquest camp l’executiu que surti de les urnes el pròxim 28-M.

Abaixar els gairebé nou metres l’alçada de l’avinguda Meridiana entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo. Aquest és el desafiament tècnic i polític que s’haurà d’entomar en el pròxim mandat. La raó: mentre que l’actual Govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau tenia previst deixar encarrilada tota la reforma de l’avinguda fins al límit entre les dues Trinitats, l’esclat de la pandèmia ha fet tentinejar el calendari d’obres. Un entrebanc que ha acabat per convertir l’empresa en una herència enverinada per al pròxim equip de govern.

El Consell Plenari del Districte de Nou Barris, celebrat el 14 de desembre de 2021, va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals (ERC, Barcelona en Comú, PSC, PPC, Ciutadans i Barcelona pel Canvi) la proposta sorgida de l'AFA del Víctor Català, a la qual dona suport l'AV de Prosperitat, sobre la pacificació de l'entorn de l'escola mitjançant el Pla de Barris.