patrimoni

Necrològica de botigues

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 12:21

La darrera necrològica sobre les botigues emblemàtiques que va publicar Carrer el desembre del 2018 l’acabàvem amb una notícia esperançadora: se’n salvava El Ingenio del carrer de Raurich. Un emprenedor havia acceptat el repte de revifar el negoci després de l’intent fallit dels amos d’El Rey de la Magia que van agafar el relleu en jubilar-se Rosa Cardona, que era la neta del fundador de la botiga. Del seu obrador havien sortit els gegants i els caps grossos de mitja Catalunya. Doncs l’esperança a fer punyetes.

Les casetes de la Prosperitat i l’activisme veïnal pel patrimoni

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 12:11

No les van fer els romans, ni porten la firma de cap gran arquitecte modernista. Però són les edificacions més antigues de la zona i un grapat de veïns s’han proposat salvar-ne almenys unes quantes. Són les casetes de la Prosperitat, gairebé tan antigues com el barri -que el 2019 va celebrar el centenari-. Fa cinc anys n’hi havia una cinquantena d’una planta i un centenar de dues. I això ho sabem no perquè l’Ajuntament de Barcelona hagi dut a terme cap estudi exhaustiu, sinó perquè, un bon dia, un parell de veïns van recórrer els carrers, de punta a punta, per establir-ne un cens rigorós.

La Casa de la Premsa, un futur espai veïnal i de consum crític de la informació

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 12:06

La Casa de la Premsa va servir l’any 1929 com a espai per acollir els i les periodistes que cobrien informativament l’Exposició Internacional que aquell any se celebrava a la capital catalana. De titularitat municipal, ha tingut diferents usos, però en els darrers 25 anys no havia tingut cap funció. Fa cinc anys, diferents associacions veïnals, a les quals es van sumar organitzacions de periodistes, van iniciar el camí per recuperar-la per al veïnat i vincular-la temàticament al consum crític de la informació.

El palacio del parque del Laberint o cómo se destruye el patrimonio histórico

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:59

El palacio del marqués de Alfarrás, en el parque del Laberint, debe de ser la única coincidencia que han mantenido los últimos alcaldes: tres socialistas, un convergente y la actual alcaldesa, de Barcelona en Comú. Los cinco ediles, o cuando menos sus responsables de patrimonio, han evidenciado idéntica negligencia y desinterés para proteger lo que fuera una hermosa construcción histórica y convertirla en poco menos que un amasijo de escombros donde únicamente la fachada se mantiene en pie con dignidad.

Onze casetes per preservar la memòria de la Colònia Castells

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:52

La transformació de la Colònia Castells en un parc, comprès entre els carrers de Montnegre, Entença, Taquígraf Serra i Equador, al barri de les Corts, està més pròxima, després d’un procés molt dilatat en el temps. I és que aquesta zona arrossega ja decennis afectada, des del Pla Comarcal del 1953 i per la qualificació de zona verda del Pla General Metropolità (PGM) del 1976 de l’illa on s’ubicava aquesta colònia de casetes aixecades als anys vint del segle passat.

Can Ricart, la paciència al límit!

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:45

Amb el pla urbanístic del 22@, que transformava el sòl industrial del Poblenou en una nova àrea productiva, d’acord amb el cicle tecnoeconòmic de la digitalització, vam assistir a la major destrucció del patrimoni arquitectònic urbà industrial. La demolició va començar amb la febre dels Jocs Olímpics del 1992. Aquella segona modernitat barcelonina, insuflada per l’esperit de la transició, arrasava l’altra cara de la Barcelona noucentista que cent anys abans va vestir de modernisme el passeig de Gràcia.

El rescat de la Torre del Fang es fa esperar

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:39

La notícia que l’acord entre el govern municipal de Barcelona -BComú i PSC- i ERC per invertir 30 milions d’euros en projectes de proximitat als districtes incloïa la Torre del Fang va córrer com la pólvora. La partida superava els 900.000 euros i més d’un veí va pensar que els diners servirien per acabar amb l’abandó de dècades d’un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) que cau a trossos víctima del temps i el vandalisme, però sobretot de l’oblit municipal.

El patrimoni de l’Eixample, més enllà del Quadrat d’Or

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:32

Malgrat les recerques i nombroses publicacions sobre l’Eixample de Barcelona, encara resten un ampli i divers patrimoni per descobrir i molts relats de memòria històrica per recuperar. Afortunadament, associacions ciutadanes, moviments veïnals i grups d’estudis de la història dels barris de l’Eixample estan obrint, amb les seves reivindicacions, un camí per reconèixer, estudiar i reivindicar aquest patrimoni oblidat més enllà del Quadrat d’Or -els voltants del passeig de Gràcia-. Creiem que val la pena esmentar alguns exemples d’aquests oblits i mancances.

Plans de protecció dels nuclis històrics, necessaris però insuficients

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:18

El dilema de la incompatibilitat entre els plans urbanístics i la preservació es va intentar superar amb la redacció dels plans especials de protecció del patrimoni arquitectònic adaptats territorialment als districtes i aprovats definitivament al llarg de l’any 2000. El problema era que “si algun element del pla especial entrava en contradicció amb el Pla General Metropolità (PGM), els polítics l’apartaven perquè podia implicar un conflicte econòmic”, explica l’arquitecte Jaume Artigues. I com a resultat, cap partit no havia presentat fins ara una proposta de modificació del PGM.

Els reptes de la conservació del bé comú

  • Publicat el divendres 26 de novembre del 2021 | 11:08

L’exercici de la protecció del patrimoni no és una activitat contemporània, sinó que ha estat sempre una pràctica arrelada en els orígens de la civilització, tot i que no absenta de conflictes, quan els representants de cada cultura feien una elecció entre la desaparició o la conservació d’allò que consideraven que s’havia convertit en béns del comú, és a dir, en un valor material o immaterial en el qual s’hi reconeixia la col·lectivitat.

Pàgines