El Gobierno estaba sumido en el pánico y no se daba por satisfecho con el arresto de las mujeres que habíamos roto ventanas. Con una ceguera y una actitud de lo más estúpida, pretendían conseguir la imposible hazaña de destrozar de golpe todo el movimiento activista”. El capítulo II del libro III de las memorias de la sufragista Emmeline Pankhurst (Mi historia) hace honor a la madre coraje de Mánchester que luchó por el voto femenino: impetuosa, directa, espontánea.

Aquest any es compleixen 30 del naixement del Port Olímpic, escenari de la competició de vela dels Jocs i una de les icones de la Barcelona del segle XXI. Però no sembla que hi hagi gaire motius per celebrar: la zona s’ha anat degradant amb un model dedicat a l’oci nocturn i al turisme low cost, amb greus conseqüències per a la convivència del barri que l’han deixada a esquenes de la ciutat i del veïnat, especialment a les nits.

Organitzacions socials demanen que es revoqui l'acord subscrit recentment i s'obri una taula per un nou pacte social ciutat-port. Demanen polítiques urgents per reduir l'activitat creuerística i impedir la construcció del museu Hermitage, variant l'actual model de turisme insostenible.

Quan: Demà dimecres 28 de març de 2018, 11 hores.
Lloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10)
Convoca: Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Plataforma per la Qualitat de l'Aire i Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

Si la resposta popular organitzada davant la “turistització” de la ciutat és un fenomen relativament recent, en el sector de creuers hem hagut d’esperar fins fa molt poc temps per veure les primeres mobilitzacions. Cosa estranya si tenim en compte que, dels múltiples tipus de turisme que exploten Barcelona, el de creuers n’és el més intensiu. Probablement ho expliqui l’enorme propaganda que envolta aquest sucós negoci, basada en una suposada democratització del luxe i en la mentida d’un turisme de qualitat que no genera conflictes i sí molta riquesa.

Barcelona és una ciutat oberta al món, atractiva, acollidora i amb una oferta cultural i patrimonial de prestigi mundial. Però la factura que paguen els seus veïns per viure en una ciutat a la cúspide de les destinacions turístiques comença a ser molt elevada i sense un retorn clar. Al complex debat sobre la massificació turística i els seus efectes sobre la vida quotidiana dels barcelonins s’hi suma un altre element, que sovint passa més desapercebut però que posa en risc la salut de tothom.

Els creuers cada cop tenen més pes en les mastodòntiques xifres que mou el turisme a Barcelona. Si el 2000 van passar pel port de la capital catalana poc més de 570.000 creueristes, l’any passat el nombre va enfilar-se a 2,68 milions.

En aquest període, la ciutat ha passat de ser la tercera del rànquing europeu a encapçalar-lo, per davant de Cittavechia -un port proper a Roma- i de les Balears, segons les dades recopilades per MedCruise, l’associació de ports de creuers del Mediterrani.