La lluita per l’espai públic fa anys que es produeix de forma intensa a la nostra ciutat. Barcelona és una ciutat petita, molt densa i molt urbanitzada. La pandèmia va posar sobre la taula la necessitat, també el dret, de disposar de més espais públics per als veïns i veïnes. Espais com carrers i passeigs, places i, òbviament, parcs i jardins.
Des de 1996, l'últim dimecres del mes d'abril es commemora a tot el món el Dia Internacional de Conscienciació sobre el Soroll, amb el propòsit de promoure la cura del medi ambient acústic, la conservació de l'audició i la conscienciació sobre els problemes i danys que generen els sorolls i la contaminació acústica en la salut de les persones, així com els seus efectes en animals i béns.
L’equip municipal presidit per Ada Colau ha decidit, unilateralment, reobrir la guerra de les terrasses i enfrontar-se directament amb tota la restauració i amb el conjunt de la ciutadania. [...] Estem davant d’una situació absolutament irracional, que solament motiva la ràbia i l’odi contra un sector, és absolutament intolerable”. Aquest és un fragment de les declaracions fetes pel director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, després que l’Ajuntament aprovés escurçar l’horari nocturn en les terrasses d’alguns dels punts més sorollosos de la ciutat.
Aquest article més aviat cerca plantejar qüestions que no pas resoldre-les. Cerca problematitzar al voltant de la idea de patrimoni i, més en concret, tractar de la relació sovint conflictiva amb el planejament urbanístic, i del lligam ambivalent de la protecció del patrimoni arquitectònic amb els processos de gentrificació. En aquest sentit, proposem uns àmbits de reflexió, el primer dels quals, sens dubte, hauria d’abordar què és patrimoni arquitectònic, material, i hauria de cercar en quina mesura es diferencia del patrimoni immaterial.
Amb el suport:
