Prioritzar sempre és una feina complexa, sobretot quan es tracta d’una gran ciutat com Barcelona, amb molta diversitat de barris i moltes qüestions a resoldre. Una bona part de les nostres demandes no són noves, s’arrosseguen al llarg del temps i ens obliguen a insistir en temes que fa temps que caldria haver resolt. Altres d’importants, com és la municipalització de l’aigua, les veiem ara tan difícils d’aconseguir a curt termini que no apareixen en aquest llistat, malgrat que pensem que és una demanda justa.

La política municipal de Barcelona és molt àmplia, perquè les competències municipals inclouen molts àmbits de gestió i regulació. Però si hi ha una àrea que pot presumir de lideratge és Urbanisme. En els dos mandats d’Ada Colau, aquesta tinença d’alcaldia ha tingut un paper molt rellevant com a proveïdora d’obra de govern, molt per sobre del rang que té assignat en l’organigrama. També ha estat un ariet en el terreny ideològic, materialitzant als carrers l’ideari del partit que ostenta aquesta cartera i la vara d’alcaldia, els Comuns.

S’anticipa que la reforma de l’antiga presó Model trigarà uns deu anys en completar-se, però ja s’ha definit una primera fase de les obres que inclourà el memorial democràtic de la quarta galeria dels presos polítics, un institut escola, una escola bressol i una part dels 14.000 m² de zona verda previstos per al conjunt.

La reforma de l’Estació de Sants i el seu entorn és un d’aquells assumptes llargament demorats que generen un cert desgast en la relació entre institucions i veïnat. Al setembre, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i l’alcaldessa Colau van presentar un projecte ambiciós. ADIF impulsaria una reforma i ampliació de l’estació ferroviària parcialment finançada amb fons europeus (130 dels 410 milions d’euros pressupostats provindrien dels fons Next Generation) i que hauria d’iniciar-se aquest any i concloure’s el 2026.

Gairebé un quart de segle després que el president Núñez presentés l’ambiciós i polèmic projecte de reforma, el Barça 2000, tot fa indicar que a l’estiu començaran a executar-se les obres de demolició de les graderies més altes per engegar, la temporada vinent i la següent, l’aixecament de les noves.

Situats en plena serra de Collserola, els nuclis de muntanya que formen el barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tenen el gaudi d’estar en un espai natural, però, a la vegada, pateixen els inconvenients associats a aquest medi.

Un calendari d’obres definit, diàleg amb tots els agents implicats -i no només amb els veïns directament afectats- i, sobretot, visualitzar com serà la futura plaça d’en Joanic. És la carta als reis que fa l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia per al pròxim mandat. I és que un any després d’haver-se aprovat la Modificació del Pla General Metropolità de Gràcia, que preveu una zona verda i una altra d’equipaments a l’entorn de la plaça, els veïns desconeixen com es concretaran les actuacions en aquest perímetre, on hi ha gairebé 400 finques afectades.

El 25 de juliol es compliran trenta anys de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona. Als mitjans de comunicació tornaran les imatges del Cobi, de la fletxa de foc llançada sobre el peveter per l’arquer Antonio Rebollo i de la ciutat poderosa que glossava la rumba de Peret, un dels himnes oficiosos de l’esdeveniment. En definitiva, l’exercici d’autoestima col·lectiva que va enviar al món la postal d’una ciutat festiva i lúdica, seductora però alhora amb capacitat organitzativa per competir a la lliga de les grans cites internacionals.