El judici del Palau sacseja l'arquitectura corrupta del poder a Catalunya

Ara que ja portem dies immersos en el judici del cas Palau, des de la Favb estem en condicions de fer una primera valoració de la situació, sobretot després de l’esclaridora compareixença de Joan Llinares, qui va assumir la direcció del Palau de la Música sis dies després de l’escorcoll dels Mossos d’Esquadra.

Dies enrere havíem tingut les versions dels acusats que, com era d’esperar, han intentat intervenir per rebaixar la seva possible pena o sortir-ne absolts.  Moltes coses eren previsibles, però cal destacar el reconeixement per part dels principals encausats de l’espoli i la seva relació de complicitat amb les fundacions de Convergència Democràtica, així com el reconeixement per part d’un petit empresari d’haver fet una donació milionària al mateix partit.

Ahir, però, el que es va posar sobre la taula va ser la veracitat de les proves documentals, que mostren tant la profunditat del saqueig privat del Palau de la Música per part de les famílies Millet i Montull com l’ús de la institució per mitjançar entre un partit polític i una constructora que s’adjudicava contractes públics. Una situació possiblement no s’explica sense l’altra, i posa de manifest un cop més la relació existent entre corrupció privada i determinats models de gestió pública.

El cas del Palau és exemple dramàtic de:

  • La gestió corrupta per part de persones que estaven al capdavant d’una institució pública (Fèlix Millet presidia el Consorci del Palau, un organisme públic, i per tant assumia tasques de funcionari públic).
  • El finançament il·legal d’un partit polític, que ara ja es calcula en un 4%.
  • L’ús del finançament il·legal com a mecanisme “competitiu” en el mercat de subministraments públics.

Tres problemes que apareixen amb freqüència en les nombroses trames de corrupció destapades els darrers anys i que són en part causants dels problemes del sector públic.

Ha quedat també palès que no s’ha arribat fins al final en la investigació, i que ara segurament serà impossible arribar-hi. Les obres del Palau van ser objecte d’un molt generós finançament per part del Ministeri de Cultura. Ha resultat evident que gran part d’aquest finançament no es va utilitzar en les pròpies obres, però, sorprenentment, ni l’execució va ser auditada per part del ministeri ni en el tràmit d’investigació es va analitzar on havien anat a parar els diners desviats.

La personació de l'acusació popular ha contribuït a sacsejar l'arquitectura corrupta de l'estructura de poder de les darreres dècades. I això, ara ja ho podem afirmar, té i tindrà, sense cap dubte, conseqüències polítiques. No cal esperar el pronunciament de la sentència.

Ens queda, però, el regust amarg que la resta de parts implicades hagin renunciat a exigir una investigació i un judici per les desviacions polítiques del cas, convertint bona part de les víctimes en possibles còmplices dels responsables de l’afer. I ens dol perquè sabem que l’única garantia de viure en una societat lliure de corrupció és actuant amb valentia i demanda de justícia en tots els casos.

Tenim, però, la satisfacció del treball fet per molta gent un cop esclatat el cas per esbrinar, qualificar i aportar llum a un procés que ens afecta col·lectivament. Cap societat prospera si els treballadors públics no actuen en tots els àmbits amb honestedat, professionalitat i amor a la cosa pública. Valors que ahir van estar presents a la sala.

Barcelona, 29 de març de 2017

Any: 
2017