Militant de l’Associació Veïnal de la Prosperitat i de la Favb, va recollir en llibres i publicacions les lluites i històries de Nou Barris. Una setmana després de la presentació dels seus últims llibres sobre les lluites de la Prosperitat, el moviment veïnal ha perdut aquest dimarts 6 d’octubre l’Andrés Naya Cabrero.
Va néixer el 1946 a Osca, va arribar a la Prosperitat el 1972 i dos anys després es va involucrar en l’associació veïnal d’un barri que lluitava per allò més bàsic: escoles públiques, centres de salut, zones verdes, clavegueram i la instal·lació dels primers semàfors.
També durant els anys setanta, va fer costat a les mobilitzacions de les barraques de Santa Engràcia, un nucli creat arran d’estafes immobiliàries on els veïns van lluitar durant gairebé dues dècades per aconseguir habitatges dignes.
Anys més tard, va participar en la Coordinadora d’Entitats de Nou Barris i a la Favb, on va ser vicepresident. Durant els anys noranta va ser una figura clau en l’anomenada guerra de l’aigua, que rebutjava l’encariment dels rebuts i en reclamava més sostenibilitat i control públic del subministrament. Va ser un dels principals èxits de mobilització i coordinació del teixit veïnal barceloní d’aquella època.
Qui va lluitar al seu costat el recorden com a tossut, dur en la lluita i humil, no li agradava el protagonisme, tot i ser a primera fila. A la vegada, també tenia un caràcter alegre i sorneguer, que es manifestava en les festes de la Prosperitat i les activitats del casal de barri.
Naya defensava que el barri s’havia de construir també des de la cultura i la convivència. Va ser considerat un dels grans impulsors i l’ànima del Casal de Barri de la Prosperitat, convertint-lo en un espai autogestionat de referència on es canalitzaven les demandes socials de Nou Barris de forma lúdica i combativa.
Andrés Naya va treballar en un banc, però qui el coneix recorda que la seva vocació va ser la de periodista. De fet, a la Favb va fundar la revista La Veu del Carrer i la va dirigir fins fa pocs anys, convertint-la en la crònica viva de les transformacions urbanes, les queixes de la perifèria i les victòries aconseguides a cop de manifestació. Abans s’havia encarregat del butlletí de la seva associació, i els últims anys es va implicar en la publicació de diversos llibres sobre la història del barri i el moviment veïnal.
Precisament, una setmana abans de morir, Andrés Naya va presentar dos llibres que recullen bona part de la seva memòria i de la del barri en un acte al Casal de Barri de la Prosperitat. Allà va explicar que durant la pandèmia va emprendre el repte de recollir “l’inventari” de lluites i històries, amb l’ajuda de tot el material, documentació i reculls de premsa que havia emmagatzemat a casa seva. El resultat va ser tan extens que els va dividir en dos llibres: La Prosperitat a cops! Inventario vecinal muy personal (1970-2020), d’Edicions Clariana, i La Prosperitat, una lucha constante, amb Hacer editorial.
Va estar signant tots dos llibres amb l’ajuda d’un segell amb què deixava imprès un missatge que és una valoració a tota una trajectòria de lluita: “Ha valgut la pena”.
Gràcies per tot, Andrés.
