El desnonament i la mort posterior de Maricarmen, veïna de Madrid, ha estat el fet que ha accelerat un terratrèmol polític que s’estava gestant feia anys. Aquesta mort, així com moltes altres que s’han produït a partir dels desnonaments, tenen uns quants culpables:
- Culpables les empreses immobiliàries que han demanat la intervenció judicial per poder enriquir-se més.
- Culpables els jutges que no han tingut en compte les situacions de vulnerabilitat reconegudes legalment i han enviat la policia a expulsar veïns i veïnes a cops de porra.
- Culpables els governs que no han legislat a temps quan podien haver-ho fet.
- Culpables els partits polítics de l’oposició que han votat en contra de totes les mesures proposades per frenar una mica aquestes dramàtiques situacions.
A Catalunya també hi ha hagut dos suïcidis per la mateixa raó i seguint els mateixos procediments. L’Olga i el Javier, de l’Hospitalet, són les últimes víctimes d’un sistema econòmic que prefereix considerar l’habitatge com un negoci i no com un dret de primera necessitat.
Per aquestes morts i pel patiment continuat que provoca l’abús en el negoci de l’habitatge a molta gent, totes les centrals sindicals de l’Estat han decidit convocar una vaga general el pròxim 11 de novembre. Una vaga general que demanava fa mesos el Sindicat de Llogateres i que finalment ha quallat en un acord unànime.
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) se suma a la convocatòria de vaga general promoguda per totes les organitzacions sindicals i ens proposem estendre aquesta vaga i els seus arguments a tots els barris de Barcelona.
Fem una crida a tot el moviment veïnal de la ciutat a participar en les accions que s’aniran convocant i a fer l’esforç necessari per difondre les causes i reivindicacions d’aquesta mobilització a tot el veïnat, tant si són propietaris dels seus habitatges com si viuen de lloguer, i siguin quins siguin els seus orígens.
Els responsables d’aquesta situació no són els veïns i veïnes que viuen en un pis de propietat, ho són els empresaris rendistes que viuen només d’aquest negoci i les grans empreses que especulen amb l’habitatge, aprofitant privilegis fiscals i l’empobriment de la població.
Aquesta vaga s’ha de sentir als centres de treball, però també a les places i als carrers dels nostres barris i municipis. Perquè el problema de l’habitatge expulsa veïnes i comerços i dificulta la vinculació amb les associacions veïnals.
Els motius que ens porten a la vaga els patim cada dia a cadascun dels nostres barris:
- Quan un habitatge es transforma en un apartament turístic.
- Quan una persona gran és desnonada.
- Quan una família es veu obligada a viure amuntegada en una habitació.
- Quan una parella no pot tenir fills perquè no poden pagar el lloguer o comprar un habitatge.
- Quan un jove ha de marxar del seu barri de tota la vida, cap a altres ciutats, per poder trobar un habitatge que pugui pagar.
- Quan una estudiant no pot estudiar la carrera que voldria perquè els seus pares no poden pagar-li el preu d’una habitació.
- Quan un professor, un metge, un infermer o un cambrer es veuen obligats a viure en una caravana per poder continuar treballant a la seva ciutat.
- Quan cada cop veiem més gent vivint als carrers.
- Quan tanca un comerç de barri perquè als veïns i veïnes no els queden diners per gastar en altres necessitats.
- Quan un treballador autònom és expulsat de casa seva quan li baixa la feina o perd la seva eina de treball per un accident.
Per això, aquesta vaga també ha de ser una vaga dels barris i pobles. Una mobilització per defensar una cosa tan senzilla i tan profundament democràtica com el dret de les nostres veïnes i veïns a poder quedar-se als llocs on viuen, treballen, estudien, cuiden, creixen i envelleixen.
Les nostres demandes són les mateixes que les del Sindicat de Llogateres, però també hi volem afegir d’altres que van més enllà dels lloguers.
En defensa dels llogaters:
- Prou desnonaments: cap expulsió sense alternativa habitacional digna.
- Contractes indefinits: renovació automàtica per a una estabilitat real.
- Control del frau: reforma de la LAU per regular lloguers de temporada i per habitacions.
- Limitació i baixada de preus: aturar les pujades vinculades a l’IPC.
- Pròrrogues efectives: continuïtat per als llogaters que compleixen.
En defensa dels compradors:
- Llei hipotecària: cap deute pendent a canvi de la casa hipotecada. Dació en pagament real.
- Compres especulatives: limitar la compra per part de fons d’inversions.
- Evitar la capacitat d’algunes empreses d’imposar preus (mesures antimonopoli).
- Estadístiques oficials basades en el preu real de compra, no en el preu d’oferta.
Per interès general:
- Recuperació efectiva dels pisos turístics com habitatges residencials.
- Capacitat d’inspecció suficient per fer complir les lleis relacionades amb l’habitatge.
- Eliminar privilegis fiscals a societats immobiliàries. Que paguin impostos com qualsevol empresa d’altres sectors.
- Impedir la venda d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO) al mercat lliure. Titularitat pública permanent.
- Un portal públic d’oferta d’habitatge.
- Ajudes a la rehabilitació i a la regeneració urbana abans que els fons inversors comprin a baix preu i especulin.
- Augmentar la capacitat de finançament dels municipis que vulguin construir habitatge públic o rehabilitar barris.
- Compromís polític d’aconseguir abaixar la mitjana d’edat d’emancipació als 25 anys, com a màxim.
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb)
