Vuit entitats representatives de la societat civil de Ciutat Vella i Barcelona recolzen la presentació d’una querella criminal contra la propietat de la finca Robador 29, un dels casos més coneguts i emblemàtics de mobbing immobiliari d’aquesta ciutat.
La Coordinadora Contra l’Especulació del Raval, el Taller Contra la Violència Immobiliària i Urbanística, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Associació de Veïns del Casc Antic, Arquitectes Sense Fronteres (ASF), la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, l’Observatori pels Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC) i Veïns en Defensa de la Barcelona Vella fan aquest pas després de les infructuoses crides a les administracions competents perquè portin davant la justícia els propietaris responsables de l’assetjament immobiliari.
Just quan el veí més jove i actiu de la finca, Manel González, està pendent de la data de desnonament fixada pel proper dimarts 27 de novembre, després d’anys recorrent als tribunals per defensar primer el seu dret a la compra del seu pis (mitjançant el retracte) i després la validesa del seu contracte de lloguer, aquestes entitats s’han vist obligades a actuar judicialment.
En aquest sentit, quan ara fa un any i mig diverses de les associacions que avui donen suport a aquesta acció signaven el document Robador 29, tres anys d’assetjament immobiliari, ningú volia creure que, a aquestes altures, la situació encara hauria empitjorat sense que cap de les instàncies competents hi hagués intervingut de manera decidida assumint les demandes formulades en aquest document. La principal reivindicació a les administracions que contenia el document era l’obertura d’un procés penal contra els responsables del mobbing amb l’assumpció de l’acusació pública.
Assetjament immobiliari des del 2001
La pràctica de l’assetjament immobiliari al número 29 del carrer Robador es remunta a l’any 2001. Aquesta escala, situada al davant de l’Illa Robador -una operació urbanística al voltant de la qual l’especulació, el mobbing i l’expulsió dels veïns han estat la tònica general-, suposa un exemple públic del que passa de manera silenciosa en nombroses finques de la zona.
L’edifici es va vendre quatre vegades entre l’any 2001 i el 2003, augmentant el seu valor de 400.000 euros en la primera compra a 1.359.700 en la darrera, malgrat la progressiva degradació i abandonament de la finca.
En aquest període, d’un total de vint habitatges i tres locals, van ser desallotjats set habitatges i dos dels baixos. Posteriorment, des del 2003 fins avui, la finca ha estat buidada gairebé del tot, i ara mateix només hi queden quatre habitatges ocupats i un local.
Les pressions sofertes pels veïns durant aquests anys han estat a bastament recollides pels mitjans de comunicació i constitueixen, per la durada, la quantitat i la varietat, un veritable compendi del mobbing: talls d’aigua i de llum, degradació deliberada de la finca, abandonament de pisos buits plens d’escombraries que ha provocat la invasió de rates, negativa a cobrar els lloguers i obertura de processos de desnonament, amenaces verbals, sol·licitud de declaració de ruïna, etc., etc. Tots aquests fets s’han produït i prolongat en el temps en un clima d’absoluta impunitat, reforçada per la passivitat institucional davant aquestes situacions denunciades reiteradament.
Últims intents de la propietat per expulsar els veïns
L’últim any i mig la propietat ha intentat utilitzar certs mecanismes administratius de manera contradictòria, amb l’única finalitat d’atemorir els pocs llogaters que hi queden. MANCIA 2003 SL i TARAVAUS 8085 SL, que l’any 2006 van obtenir ajuts a la rehabilitació de la finca, després de deixar interrompudes les corresponents reformes, l’abril del mateix any sol·licitaven a l’Ajuntament de Barcelona la declaració de ruïna econòmica de l’edifici, que els hauria permès la rescissió definitiva de tots els contractes d’arrendament.
Però després que els serveis tècnics municipals declaressin improcedent la ruïna econòmica i instessin la propietat a dur a terme les obres que exigeix l’estat de la finca, el mes de setembre passat les dues societats van aprofitar aquest requeriment per anunciar als inquilins la suspensió dels seus contractes durant un any i mig, període en què estimen la durada d’aquestes obres. Una nova maniobra per acabar de buidar l’edifici.
Un cas públicament conegut des del 2003
Des que l’any 2003 es van fer públiques les situacions límit a què han estat sotmesos els veïns, aquest cas no ha aparegut només a pràcticament tots els mitjans de comunicació, sinó que també s’ha denunciat davant totes les administracions. Però ni el seu caràcter públic ni la detallada documentació lliurada a les diferents institucions per part dels afectats i les entitats que els han donat suport, han servit perquè es produeixi una resposta que aturi la impunitat i la tolerància de què han gaudit fins ara els titulars de l’edifici.
La querella criminal contra la propietat de Robador 29 és, doncs, l’últim recurs de què disposen els afectats i les associacions coneixedores del cas per respondre a les greus vulneracions de drets fonamentals que es continuen produint en aquesta finca.
Que finalment sigui la societat civil la que hagi de prendre aquesta iniciativa, assumint els costos d’una batalla judicial contra un delicte flagrant, és un reflex del lamentable paper que estan fent les administracions públiques davant un problema social de conseqüències gravíssimes i que, en paraules del conseller Francesc Baltasar, afecta 10.000 famílies a tot Catalunya. Un delicte indestriable de l’especulació urbanística i que, a part de declaracions públiques, no ha rebut cap resposta pràctica i efectiva.
Barcelona, 29 de novembre de 2007
