Aquesta setmana comença un seguit de judicis en què hauran de comparèixer més de vuitanta persones, encausades pels aldarulls que es produïren al barri de Sants la setmana del 26 de maig de 2014, arran del desallotjament de Can Vies. Les imputacions i les peticions de penes són diverses i, en alguns casos, la sol·licitud arriba fins a gairebé set anys de presó.

Una setmana després del desallotjament de Can Vies, hem arribat a un moment crític. Més enllà dels incidents finals, quanta gent hi havia dissabte al vespre al centre de Barcelona, manifestant-se en solidaritat amb Can Vies? Molta, sobretot gent jove. Can Vies ha esdevingut un símbol. A Barcelona i més enllà. I no hi ha res tan potent com un símbol de resistència quan tot s’esmicola, quan les condicions de vida de la majoria del poble es tornen penoses, i les institucions que ens haurien de representar romanen captives dels poderosos.

Mentre Manel Prat anunciava, ahir al vespre, la seva dimissió, els disturbis desfermats a Sants pel desallotjament de Can Vies s’estenien per diferents barris de la ciutat. La renúncia de Prat -que la FAVB, igual que nombrosos moviments i col·lectius, exigia des de la mutilació d’Ester Quintana al final de la jornada de Vaga General del 14-N de 2012- es produeix l’endemà de les eleccions europees i un dia abans que el Parlament reprovés el director de la policia. Molt probablement, no hi ha relació de causa a efecte entre la caiguda de Prat i els últims esdeveniments.