El setembre del 2023 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar l’Acord Climàtic de la ciutat que ratifica el compromís de la ciutat cap a la neutralitat climàtica, i en qüestions d’energia aposta per “millorar els incentius per a la instal·lació d’energies renovables per part dels agents privats i afavorir la creació de comunitats energètiques i autoconsums compartits a la ciutat”.
Per altra banda, la Unió Europea (UE) ha generat un marc jurídic propi i ha desplegat polítiques públiques que caminen cap a la generalització d’aquestes eines. La UE està apostant pels projectes d’energia comunitària i ha reconegut el seu dret a produir, consumir, vendre, gestionar i emmagatzemar energia renovable (en el paquet d’Energia neta per a tots els europeus, aprovat per la UE el 2019) on s’inclouen mesures per a les consumidores més vulnerables. A més, les Directives 2018/2001 i 2019/944 de la UE es dirigeixen als Estats per tal que proporcionin un marc jurídic facilitador que permeti fomentar i facilitar el desenvolupament de les Comunitats Energètiques (CE), siguin Comunitat d’Energies Renovables (CER) o Comunitats Ciutadanes d’Energia (CCE).
Per aquests motius, i davant dels múltiples exemples de projectes ja constituïts com a Comunitats Energètiques a la ciutat de Barcelona, així com a altres territoris, emplacem l’Ajuntament de Barcelona i les altres Administracions competents a comprometre’s en el suport i priorització dels projectes, tant en l’àmbit tècnic com polític i financer, per impulsar i acompanyar les Comunitats Energètiques de barri o aquelles promogudes per les entitats de l’economia social i solidària i la ciutadania organitzada, situant com a vehicle els següents punts:
- Invertir cada vegada més en fer realitat un ampli model de generació pública d’energia amb instal·lacions de parcs fotovoltaics en espais, equipaments i edificis públics. De manera conseqüent amb la finalitat dels equipaments i espais públics de donar servei i reforçar la vida comunitària, aprofitar l’energia sobrant respecte al consum propi dels edificis municipals per contribuir a la construcció i enfortiment de les CE.
En el marc del Pla Clima Escoles, la Mesura de Govern del 24/04/2024 afirma que “la instal·lació de plaques solars permetrà a les escoles generar energia suficient per a l’autoconsum i millorar el confort climàtic dels equipaments, a més de produir un excedent energètic que abastirà la comunitat.”
En aquest sentit, l’aprofitament per part de la ciutadania d’aquests excedents i de la generació sobrant provinent de qualsevol instal·lació fotovoltaica a infraestructures públiques (pèrgoles, centres esportius, i altres equipaments) s’ha de fer a través de les Comunitats Energètiques de barri. És l’únic sistema socialment acceptable per fer-ho. Al contrari, consideraríem una perversió que l’Ajuntament vengui l’energia sobrant als oligopolis energètics perquè ells facin negoci inserint-ho en la xarxa elèctrica a un preu molt més alt.
- Habilitar canals de diàleg intersectorials per poder establir conjuntament l’impuls que necessiten aquestes CE, amb la participació tant dels departaments d’energia com d’urbanisme, patrimoni i drets socials de l’Administració. Apostem per unes comunitats arrelades en els barris i que tinguin un esperit comunitari i inclusiu. Per això cal la complicitat de l’Ajuntament per portar a terme aquest model amb l’ extensió de la generació d’energia fotovoltaica amb convenis de gestió comunitària entre l’Ajuntament i les respectives Comunitats Energètiques de l’entorn.
- Contribuir a que les comunitats energètiques siguin accessibles a tothom atorgant finançament i estructura a les mateixes.
- Maximitzar l’aprofitament del recurs local disponible i reduir els consums. Barcelona mai podrà ser autosuficient energèticament, però per això mateix cal extremar al màxim totes les possibilitats de generació i de consum local. Cal facilitar la implementació de generació fotovoltaica als edificis treballant per minimitzar les traves normatives urbanístiques com ho dictamina la directiva europea, i acompanyar la població en el seu apoderament energètic, que ha de permetre també adaptar el seu consum i potenciar mesures d’estalvi. Cal iniciativa, imaginació i valentia.
És un canvi de paradigma que fa vertigen als nostres responsables polítics, però no estem inventant res de nou. A Catalunya i a l’Estat hi ha nombrosos municipis que impulsen Comunitats Energètiques en base a la col·laboració públic-comunitària i el marc jurídic actual les contempla com a agents clau per fer realitat una transició energètica justa i democràtica. És un model que s’està estenent per tot Europa. La crisi ecològica i climàtica ens hi aboca i les directrius europees avalen el sistema de Comunitats Energètiques. És imprescindible que la gestió d’allò públic vagi lligada al compromís real i concret en projectes comunitaris de lluita per la democratització de l’energia, el treball per a la transformació social i la garantia dels drets energèticsde tota la ciutadania.