Davant la compareixença del Conseller Joaquim Nadal per donar compte dels fets ocorreguts al Carmel i de la gestió de la crisi, volem manifestar:
1. Malgrat la celeritat i l’eficàcia del desplegament del dispositiu adreçat a atendre necessitats immediates de les persones afectades, la manca de respostes concretes i de l’assumpció de responsabilitats en un temps prudent, així com les respostes precipitades amb ànim de tancar la crisi ràpidament, ens han dut a la situació actual de pors, patiments i desconfiances per part de les persones afectades.
2. Els fets del Carmel estan suposant una greu crisi de confiança en els polítics del nostre país. Considerem inacceptable que, davant d’uns fets de la gravetat que han tingut els esfondraments del Carmel i la greu fractura social que s’està produint al barri, els nostres representants polítics caiguin en la picabaralla sortint-se del tema que hauria de ser central: com es dóna resposta i es rescabala les persones afectades, respectant els ritmes i els temors manifestats, i quines mides es prenen perquè això no torni a succeir a cap barri de Barcelona.
3. En front d’aquesta situació, calen gestos contundents que reestableixin la confiança, gestos fets des d’una concepció ètica de la política, que no es limitin a assenyalar víctimes expiatòries per netejar sospites de corrupció per part dels governs anteriors i d’unes males pràctiques sostingudes per l’actual.
4. Considerem que han prevalgut criteris d’estalvi per damunt de les consideracions relatives a la seguretat.
5. El control pressupostari estricte que es manté amb les obres públiques contrasta amb el malbaratament que ha caracteritzat determinats projectes sumptuaris i d’escàs interès social com hem vingut denunciant en altres ocasions (reconstrucció del Liceu, Fòrum…).
6. Les progressives subcontractacions, que tenen com a finalitat estalviar costos, tenen com a conseqüència la dissolució de responsabilitats (per tant, encara no sabem qui se’n farà càrrec finalment de les despeses) i afegeixen dificultats al seguiment acurat i adient de les obres en curs. A més d’una menor garantia de seguretat i major precarietat laboral.
7. El caire jurídic que estan prenent dels processos veïnals, la necessitat de captar clients per part de determinats gabinets d’advocats, han dut a accentuar una divisió veïnal que reverteix en una manca de legitimitat de les demandes assolides a traves de la reivindicació i de la negociació de l’Associació de Veïns del Carmel amb el suport de la Favb.
8. El moviment veïnal no ha de ser l’únic interlocutor vàlid en moments de negociació de projectes o de crisi que afecten tot un barri; no obstant, pensem que no és socialment sostenible ni èticament defensable alimentar la cobdícia i la sortida individual o grupal. Només aquelles persones que en volen obtenir un profit poden veure competència en un moviment veïnal que ha actuat massa sol, però en defensa d’interessos col·lectius.
9. Els danys morals han de ser quantificats amb criteris d’equitat i de solidaritat.
10. Les mides de garanties i de reparació de danys que s’han pactat i que s’estan pactant per al Carmel han de ser extensibles a totes aquelles persones que puguin ser afectades per obres públiques a qualsevol dels barris de Barcelona en què s’estan duent o es duran a terme obres d’infraestructura que impliquin el subsòl.
11. Fem per tant una crida a la unitat de les persones afectades, l’Associació de Veïns i Veïnes i l’Associació de Comerciants i al conjunt d’entitats que actuen al Carmel per tal de dur a terme una demanda col·lectiva perquè es compleixin els compromisos assolits amb els afectats i perquè aquells elements que encara no ho han estat ho puguin ser en el futur.
Barcelona, 25 de febrer de 2005
