La Sagrada Família ha tornat a convertir-se en el gran aparador internacional de Barcelona. En poques setmanes, el temple ha estat l’escenari de diversos esdeveniments de gran repercussió mundial: la visita del papa, els actes vinculats al centenari d’Antoni Gaudí i la presentació oficial, la inauguració i el pas de la primera etapa del Tour de França, que ha tingut Barcelona com a protagonista.
Les imatges del monument han recorregut els mitjans de comunicació d’arreu del món, reforçant encara més la projecció turística de la ciutat. Des de les institucions s’ha celebrat aquest nou impuls internacional, destacant l’impacte econòmic i la capacitat d’atracció d’un dels monuments més visitats d’Europa. La Sagrada Família continua sent el principal reclam turístic de Barcelona i cada gran esdeveniment es presenta com una oportunitat per consolidar aquesta posició.
Però aquesta realitat té una altra cara, molt menys visible a les fotografies promocionals. Per als veïns i veïnes del barri, cada nova campanya de promoció i cada gran esdeveniment signifiquen més massificació, més pressió sobre l’habitatge, més dificultats de mobilitat, més pèrdua del comerç de proximitat i una ocupació encara més intensa de l’espai públic.
La pressió turística ja no és estacional, sinó una realitat permanent. Les voreres romanen saturades durant bona part del dia, els grups organitzats ocupen carrers sencers, els autobusos turístics, taxis, bicicletes i vehicles de mobilitat personal conviuen en un espai cada vegada més tensionat, mentre els residents intenten desenvolupar amb normalitat la seva vida quotidiana.
Durant els darrers mesos, aquesta situació no ha fet més que agreujar-se. Els grans esdeveniments han evidenciat que el barri continua funcionant com un escenari al servei de la promoció turística, mentre les necessitats dels seus habitants queden sistemàticament en un segon pla.
Una de les eines que havia de contribuir a revertir aquesta situació era el pla d’acció de l’Espai de Gran Afluència (EGA), presentat com un instrument per ordenar els fluxos de visitants i millorar la convivència entre l’activitat turística i la vida del barri. No obstant això, la percepció majoritària entre el veïnat és que els resultats han estat totalment insuficients. La concentració de visitants continua sent pràcticament la mateixa, els colls d’ampolla es repeteixen diàriament i els problemes de convivència persisteixen sense que s’observi cap millora apreciable. Les expectatives creades al voltant de l’EGA contrasten amb una realitat que continua marcada per la saturació. Si l’any 2025 l’entorn del temple va ser visitat per entre 18 i 22 milions de turistes, la previsió és que el 2026 aquests números creixin. I amb la promoció internacional que s’acaba de fer aquest mes de juny, en anys vinents es dispararan.
Tampoc s’han resolt els problemes derivats de l’ocupació de l’espai públic per part de les terrasses. Els incompliments continuen sent habituals en nombrosos establiments del barri, amb ampliacions dels aforaments permesos, de superfícies autoritzades, obstacles al pas de vianants i vulneracions reiterades dels horaris establerts. Les entitats veïnals denunciem des de fa anys que la manca d’inspecció i la poca contundència i eficàcia de les sancions han consolidat una situació d’impunitat que perjudica directament la convivència. Les voreres, ja de per si congestionades per la pressió turística, es veuen encara més reduïdes per ocupacions que sovint excedeixen les autoritzacions municipals.
La mobilitat és un altre dels grans punts de conflicte, així ho assenyalàvem fa uns dies en aquest comunicat. Les afectacions provocades pels darrers esdeveniments han tornat a posar de manifest les limitacions d’un entorn on qualsevol acte multitudinari implica talls de circulació, desviaments del transport públic i dificultats per accedir als habitatges, als comerços o als equipaments del barri. Desplaçar-se a peu s’ha convertit, en moltes franges del dia, en una autèntica cursa d’obstacles. Travessar els carrers que envolten la basílica requereix cada vegada més temps, mentre els residents veuen condicionats els seus desplaçaments quotidians per una activitat turística permanent.
Aquest model també transforma el teixit comercial. Progressivament, desapareixen establiments orientats al veïnat, substituïts per negocis pensats gairebé exclusivament per al visitant ocasional. El barri perd serveis de proximitat mentre augmenta l’oferta vinculada al consum turístic.
El resultat és una progressiva pèrdua del caràcter residencial de Sagrada Família. No podem oblidar que la pressió sobre l’habitatge també és brutal: Sagrada Família té censats, en data de juny 2026, un total de 824 HUT, amb 4.464 places en apartaments turístics. El barri corre el risc de convertir-se en un simple escenari de pas, on els qui hi viuen han d’adaptar constantment la seva quotidianitat a les necessitats d’una activitat econòmica que sembla no tenir límits.
Des de la Favb fa anys que reclamem un canvi de model. No qüestionem la importància patrimonial, cultural ni econòmica de la basílica, sinó la manca de polítiques capaces de garantir un equilibri real entre l’atracció turística i el dret dels residents a viure amb normalitat. Barcelona no pot valorar l’èxit de la Sagrada Família únicament pel nombre de visitants o per l’impacte econòmic dels grans esdeveniments. També hauria de mesurar-lo per la qualitat de vida dels barris que suporten aquesta pressió cada dia de l’any.
Perquè mentre continuïn multiplicant-se les accions de promoció internacional sense resoldre els problemes estructurals del seu entorn, el conflicte entre el model turístic i la vida veïnal continuarà creixent. La Sagrada Família és un símbol universal de Barcelona, però no pot deixar de ser també un barri viu, habitable i pensat per a les persones que hi resideixen.
Decreixement, ja!
