Tradicionalment, l’arribada del turisme a la ciutat coincidia amb l’inici de l’estiu, però actualment el turisme ha deixat de ser estacional. La pressió turística ja no es concentra en uns pocs mesos de l’any, sinó que es manté durant els dotze mesos. Això implica que els barris conviuen de manera permanent amb els efectes d’aquest fenomen, que afecta el preu i l’accés a l’habitatge, la mobilitat, l’espai públic i la qualitat de vida, entre altres.
Durant les darreres setmanes, diverses entitats veïnals han denunciat situacions de saturació als entorns de la Sagrada Família, el Park Güell, les platges de Barcelona, el Poble-sec o el Camp Nou, amb el suport de la Favb, demostrant que no són conflictes aïllats. La pressió turística afecta cada vegada més barris de la ciutat.
Al mateix temps, la celebració de certs esdeveniments, com la recent visita del papa, ha posat de manifest que les Administracions són capaces de reforçar serveis i infraestructures quan existeix voluntat política. Si això és possible de manera puntual, també hauria de ser possible impulsar mesures permanents per mitigar la saturació que comporta el turisme.
Davant d’aquesta situació, reclamem:
- Una millora estructural del transport públic: cal reforçar de manera permanent les freqüències del metro i dels autobusos, sobretot en hores punta i en els espais amb més pressió turística. També és necessari accelerar les inversions en infraestructures i adaptar la xarxa de transport a la realitat actual i futura.
- La corresponsabilitat dels grans receptors de visitants: els grans pols d’atracció turística com la Sagrada Família, el FC Barcelona o el Park Güell han d’assumir part de la responsabilitat pels impactes que genera la seva activitat. Els beneficis del turisme no poden continuar concentrant-se mentre els seus costos es distribueixen entre les veïnes.
- Reorientar la taxa turística per mitigar els impactes del turisme: Barcelona no necessita més promoció turística. Necessita més capacitat per gestionar els impactes que el turisme ja està generant. El 50% dels beneficis obtinguts de la taxa turística actualment destinats a promoció turística s’haurien de destinar a actuacions de millora de la mobilitat, millora de l’espai públic i compensació dels barris més afectats.
- Una reducció efectiva de la pressió turística als espais més saturats: la ciutat ha d’obrir un debat sobre la quantitat de visitants que reben els seus principals punts d’interès i estudiar mesures de regulació i gestió dels fluxos de persones per protegir tant el patrimoni com la qualitat de vida de les residents.
- Taules de diàleg permanents amb el moviment veïnal: les entitats veïnals han de participar de manera estable en la definició de les polítiques que afecten els espais de gran afluència turística. Les solucions no es poden construir sense comptar amb les veïnes.
En conclusió, Barcelona necessita repensar la gestió del turisme. La corresponsabilitat, la planificació i la protecció de la qualitat de vida de les seves residents han de ser els pilars d’aquesta gestió.
Les veïnes de la ciutat estan pagant els costos del turisme amb l’empitjorament de la seva qualitat de vida. Això s’ha d’acabar: qui satura la ciutat de turistes ha d’assumir-ne els costos. Volem una Barcelona per viure-la i per gaudir-la.
