La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ha presentat avui diversos mapes i dades sobre els habitatges d’ús turístic (HUT) a la ciutat, elaborats a través de l’Observatori Veïnal de l’Habitatge, el grup de treball de la federació que es dedica a estudiar les dades sobre l’habitatge a Barcelona.
L’entitat adverteix que, malgrat l’anunci municipal de no renovar les llicències a partir de 2028, la patronal del sector ja està desplegant estratègies per mantenir aquest negoci més enllà de la no renovació.
En aquest sentit, la Favb ha posat de manifest que, malgrat els compromisos institucionals, “s’han continuat concedint llicències de pisos turístics en els darrers anys a través de la via del recurs judicial”, ha denunciat Miquel Borràs, president de la Favb. “La zona central de l’Eixample és la més afectada, seguida de barris concrets com el Poble-sec, Vila de Gràcia o el Poblenou”, ha explicat Jaume Artigues de l’Observatori Veïnal de l’Habitatge i membre de l’Associació Veïnal de la Dreta de l’Eixample.
Estratègies del sector per perpetuar els HUT
La Favb alerta que els lobbies ja treballen per garantir la continuïtat del negoci més enllà del 2028. Entre les estratègies detectades, destaquen:
- La sol·licitud de cinc anys de pròrroga de la llicència demostrant inversions realitzades
- La judicialització de la no renovació de les llicències
- La concentració d’habitatges turístics en blocs sencers en zones permeses. En cas de tenir edificis sencers, podran demanar la transformació cap a altres usos turístics permesos en la zona dos del PEUAT, com hotels, albergs o residències d’estudiants. En aquesta línia, el sector hoteler i els grans tenidors ja estan impulsant operacions de concentració en edificis de propietat vertical, motiu pel qual s’estan impulsant desnonaments en aquests edificis.
Per confirmar aquesta última estratègia, segons les dades presentades, més del 75% dels pisos turístics de Barcelona es concentren en blocs amb més d’un HUT: 1.471 edificis acumulen 8.087 dels 10.730 habitatges turístics existents actualment. Concretament, hi ha un edifici que acumula 92 HUT.
Propostes per garantir el retorn a l’habitatge
Davant aquest escenari, la Favb reclama mesures immediates per assegurar que, quan arribi el 2028, els pisos turístics passin efectivament a ser habitatges residencials:
- Inspeccionar i sancionar els habitatges d’ús turístic il·legals, així com els portals immobiliaris.
- Retirar les llicències d’HUT no activades o que afecten a habitatges amb contractes de lloguer vigents o altres activitats, per incompliment de l’objecte de la llicència.
- Establir un Reglament municipal dels HUT, annex a la llicència, per a aquells edificis amb comunitats llogateres o propietàries, que el seu incompliment signifiqui la retirada de la llicència.
- Implantar, de forma reglamentada, sistemes de mediació en els conflictes.
- Aplicar sancions als conflictes, inclosa la retirada de la llicència en cas de reincidència.
- Penalitzar la compravenda i l’especulació dels habitatges amb llicències d’HUT, amb retirada de la llicència, per haver perdut l’objectiu de la seva funció.
- Fomentar fiscalment el retorn i recuperació dels HUT per destinar-los al mercat regulat de l’habitatge
- No modificar el PEUAT a mida dels interessos dels poders econòmics, sinó al servei de la ciutadania.
- Destinar un mínim del 25% de la taxa turística a polítiques d’habitatge.
- Decreixement de la pressió turística a la ciutat.
Un mercat tensionat amb oferta “segrestada”
La Federació rebutja el relat que atribueix la crisi d’habitatge a la manca d’oferta. “A Barcelona hi ha uns 120.000 d’habitatges destinats a usos no residencials. L’oferta existeix, però està segrestada”, ha assenyalat Miquel Borràs, president de la Favb.
Finalment, la Favb també ha denunciat que el descontrol de pisos turístics també afecta al valor dels pisos al seu voltant. A l’Eixample, per exemple, un habitatge amb llicència turística pot arribar a cotitzar un 20% més car, mentre que els habitatges que tenen un HUT al seu edifici es devaluen un 20%.
“L’Ajuntament no pot esperar al 2028 per actuar, ha d’intervenir abans”, ha reblat Jaume Artigues.
