La IV Convenció Estatal sobre l’Amiant es va celebrar el passat 18 d’octubre de 2025 a la Cambra de Comerç de Sabadell amb la participació de més de 200 persones, la majoria activistes veïnals de 15 comunitats autònomes i una vintena de representants de les administracions públiques, en la seva majoria ajuntaments i consells comarcals del Vallès.
Totes elles van ser convocades per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Confederació Estatal d’Associacions Veïnals (CEAV), CCOO i UGT, les quatre entitats organitzadores.
Durant la jornada es va abordar de manera transversal la gran problemàtica de salut pública que ha causat i continua causant el deteriorament del fibrociment, l’ús del qual va ser prohibit l’any 2002 a l’Estat espanyol. Cal recordar que, segons l’Observatori Estatal de l’Amiant, entre 1.500 i 2.000 persones moren anualment a Espanya per malalties associades a la seva exposició.
Durant les intervencions de la convenció van estar sempre presents les grans dificultats per eliminar l’amiant als barris -que ha de ser una realitat a tota Europa el 2032- a causa dels problemes de detecció, els protocols de retirada, el dipòsit de residus i les grans inversions econòmiques que impliquen totes aquestes operacions, a més de la falta de professionals tècnics especialitzats.
Una de les grans aportacions d’aquesta convenció -després de les celebrades anteriorment a Barcelona, Navarra i Toledo, també organitzades pel moviment veïnal- ha estat l’elaboració d’un “full de ruta” que sistematitza el conjunt de propostes a l’entorn de quatre eixos principals.
1. La promoció d’una Llei Integral de l’Amiant, a escala estatal, amb visió holística i transversal “que generi polítiques coordinades no fragmentades i que inclogui tots els elements i les fases implicades en el cercle de la gestió de l’amiant i el seu impacte a la salut. Aquest marc legal hauria d’abordar:
-Mesures de protecció i reparació a les víctimes.
-Recerca i avenços mèdics.
-Registre i control de riscos.
-Eradicació segura de l’amiant.
-Finançament i cooperació institucional.
-Formació i conscienciació.
-Lideratge internacional per promoció d’acords globals per eradicar-lo
2. Desplegament de lleis autonòmiques. Atès que la competència en matèria de salut correspon a les comunitats autònomes i que dins d’aquesta s’inclouen els riscos evidents que l’amiant representa per a la salut pública, el document insisteix en la necessitat que totes les comunitats autònomes elaborin els seus propis plans d’erradicació, com s’ha fet a Catalunya, que ja es dota d’un Pla Nacional per l’Eradicació de l’Amiant i on a finals d’any s’espera que en surti la primera legislació autonòmica pionera.
En relació amb els recursos econòmics, el full de ruta proposa que les administracions autonòmiques, l’Estat i la Unió Europea contribueixin de manera coordinada amb fons econòmics -ja sigui mitjançant subvencions directes, crèdits sense interessos o altres estratègies- perquè l’eliminació de l’amiant no suposi una càrrega addicional per a la ciutadania.
3. A escala local: ajuntaments i comissions veïnals. Es destaca el paper de les administracions locals i de les comissions de l’amiant dels agents socials com a elements clau. En aquest nivell, es ressalta el lideratge dels ajuntaments, responsables de gestionar el territori des de la proximitat i d’elaborar el cens de l’amiant, així com de proposar un full de ruta concret per a la seva retirada en els municipis, prioritzant segons la realitat territorial.
La convenció posa de relleu el protagonisme de la participació dels agents locals -moviment veïnal i sindical, associacions de famílies, entitats ecologistes, etc.- a través de la creació de comissions locals, com les promogudes per la CONFAVC a Catalunya. Aquestes no sols han impulsat a les administracions locals a realitzar censos d’amiant, sinó també campanyes de sensibilització ciutadana.
El document subratlla la necessitat de recursos tècnics i econòmics, i recorda que els ajuntaments, sovint infradotats financerament, no podran afrontar les despeses sense el suport de les diputacions provincials i altres ens supramunicipals, que han d’ajudar-los en aquesta tasca local de desamiantat.
4. Moviment veïnal i sindical: coordinació i estratègia. El document assenyala la necessitat d’establir un marc de coordinació sindical i veïnal amb l’objectiu de definir una estratègia complementària que serveixi de base tècnica i jurídica per a les iniciatives a nivell estatal, autonòmic i municipal.
La llei catalana, pionera a l’Estat espanyol
L’obertura de la IV Convenció Estatal de l’Amiant va ser a càrrec de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, qui va agrair la gran feina que el moviment veïnal de la seva ciutat i de Catalunya està realitzant perquè l’eliminació de l’amiant sigui una realitat en els barris i s’hagi convertit en una prioritat política.
També va fer referència a la necessitat de finançar aquestes operacions i va destacar el paper de la Diputació de Barcelona en les subvencions que aquesta administració està atorgant als municipis de la demarcació. Farrés va explicar que l’Ajuntament de Sabadell ha aprovat unes ordenances que estableixen incentius econòmics per alleujar les càrregues a la ciutadania, i va exigir també al sector privat “responsabilitat i implicació” en la retirada de l’amiant.
En la primera part de la Convenció va participar el secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades i Santacreu, qui va recordar que a la fi d’any es preveu aprovar a Catalunya la llei autonòmica per a l’erradicació de l’amiant -en l’elaboració del qual la CONFAVC ha participat mitjançant compareixences en el Parlament i documents especialitzats- i que el Govern de la Generalitat, presidit per Salvador Illa, està compromès a continuar l’impuls iniciat per l’anterior president, Pere Aragonès, que ja va promoure el Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant, a més d’actuacions concretes amb finançament perquè Badia del Vallès -el municipi amb major concentració de fibrociment al seu parc edificatori- sigui el primer municipi d’Europa lliure d’amiant.
Molts deures per afrontar amb urgència
Cal recordar que, segons la directiva de la UE, en 2028 no hauria d’existir amiant en cap equipament públic en el marc europeu, i que a l’Europa de 2032 aquest “assassí silenciós” hauria d’haver desaparegut. No obstant això, la realitat és una altra: actualment només el 25% dels municipis de Catalunya han realitzat el cens de l’amiant, un primer pas que ja hauria d’haver-se completat en tots els barris des de 2024, com ha recordat el portaveu de la Comissió de l’Amiant de la CONFAVC, Manuel Navas. Navas també va posar l’accent que la detecció de l’amiant mitjançant drons realitzada pel Govern català és “molt superficial”, ja que només s’ha centrat en les cobertes, que representen a penes un 20% del total de fibrociment existent.
“La rellevància de la Convenció ha estat també que hem comptat amb representants veïnals de quinze comunitats autònomes amb l’objectiu que els altres territoris implementin polítiques actives per unir-nos en l’eliminació de l’amiant en tot l’Estat espanyol, compartint coneixements per a impulsar una llei integral de l’amiant en tot el país”, va apuntar Jordi Giró, president de la CONFAVC i responsable d’amiant de CEAV.
