El passat divendres 27 de març, el Plenari municipal de Barcelona va aprovar provisionalment la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) del projecte del Museu Thyssen a l’antic Cinema Comèdia, amb els vots favorables de PSC, Junts, PP i Vox, i el vot en contra de Comuns i ERC. Responent a les al·legacions presentades i al debat públic que s’havia generat, aquesta MPGM és sensiblement diferent de la que es va presentar per a l’aprovació inicial el 15 de juliol passat, tot i que no s’hagi iniciat una nova exposició pública, com seria desitjable.
La Favb i diverses entitats havien presentat al·legacions importants a aquesta MPGM, donada la transcendència ciutadana del projecte, l’afectació del patrimoni del Palau Marcet, la vulneració dels paràmetres urbanístics, la necessitat d’acreditar el seu interès públic, la reclamació d’un projecte museològic i la seva inserció en un Espai de Gran Afluència (EGA) turística i ciutadana. Analitzem les respostes a les al·legacions presentades per la Favb:
Primera. Oposició veïnal a l’aprovació inicial de la MPGM i a la modificació de la fitxa de protecció del Palau Marcet → Estimada parcialment.
És una victòria ciutadana que les al·legacions presentades i el debat ciutadà hagi generat canvis substancials en la definició del projecte. Per tant, considerem positives les accions realitzades i la intervenció de la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat i altres instàncies o entitats, com el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que han produït un canvi en la distribució volumètrica dels edificis i una petita reducció del sostre edificable, passant del sostre màxim urbanístic de 9.467 m2 al sostre del projecte vinculant de 8.963 m2, per preservar íntegrament la volumetria del Palau Marcet i les condicions especificades en la fitxa del Catàleg del Patrimoni històric artístic de la Ciutat de Barcelona.
Un cop resoltes sobre el paper les condicions patrimonials, però, considerem que diversos aspectes de les al·legacions no han estat atesos amb el rigor que un projecte d’aquesta importància requereix. El pas d’una figura urbanística de Pla Especial Integral (PEI) a una MPGM es justifica per la necessitat d’obtenir el màxim sostre edificable i ultrapassar les limitacions d’alçades i profunditat edificables. Amb la llei a la mà, és una figura que només pot justificar l’interès públic del projecte, una condició qüestionada en l’al·legació Tercera.
Segona. Improcedència de la MPGM per no tramitar un procés participatiu o una consulta prèvia a la ciutadania d’un projecte d’impacte global per la ciutat → Desestimada.
La desestimació es basa en la inexistència de cap precepte obligatori en la redacció d’una MPGM. En canvi, sí que és perceptiva la causa d’interès públic. Tot i que la Llei d’Urbanisme no identifica com es determina, en la política municipal l’interès públic és el del conjunt de la ciutadania, a qui l’Administració ha de servir per mandat constitucional i que en legitima l’actuació. En el cas d’un projecte que té un impacte global per a la ciutat, aquesta condició només es pot formalitzar a través d’un procés participatiu o una consulta prèvia a la ciutadania.
Tercera. Improcedència de la MPGM per no preveure un pla museístic, la superfície exacta destinada a l’ús principal de museu, ni definir els usos en la distribució dels volums que justifiqui la necessitat d’adequar el planejament a “les necessitats programàtiques de l’actuació” → Estimada parcialment.
Un cop més, se sosté l’interès públic a partir d’un projecte cultural museístic basat, en l’Annex 5 de l’expedient, fonamentalment en la marca Thyssen, sense disposar de forma fefaent i detallada de quin serà el contingut i quins elements es mostraran en una superfície d’exposició permanent limitada a 2.943 m2, el 27% de l’edifici. A diferència d’altres emplaçaments de col·leccions Thyssen, en aquest cas no hi ha presència de l’Estat ni cap iniciativa pública més enllà de la tramitació de la MPGM i, per tant, la sostenibilitat del projecte cultural depèn íntegrament del negoci privat que pugui generar.
Quarta. Improcedència de la MPGM en no concretar la naturalesa dels usos complementaris ni la superfície real que ocuparien en els 11.000 m2 de sostre → Estimada parcialment.
És un guany relatiu el fet que la revisió del projecte hagi produït una reducció sensible del sostre destinat a activitats complementàries, passant del 25% original al 16,54%, generant una superfície de 1.700 m2 destinats a un programa de botiga del museu (planta baixa), bar (planta 7) i restaurant (planta 4). Tot i aquesta concreció, no hi ha concordança amb els estàndards museístics per a un restaurant de 839 m2 de superfície ubicat en un museu.
Cinquena. Improcedència de la MPGM per no haver tramitat el Pla Especial Integral (PEI) que una MPGM no pot ometre ni substituir i en no haver regulat l’actuació en les condicions del referit pla especial → Estimada parcialment.
La desestimació d’una figura urbanística de PEI i la prevalença d’una MPGM es justifica per la necessitat d’obtenir el màxim sostre edificable i ultrapassar les limitacions d’alçades i profunditat edificables a través d’una volumetria específica, figura urbanística de la MPGM que amb la llei a la mà només es pot justificar per l’interès públic del projecte. Aquesta determinació de l’interès públic és un procés complex i subjectiu, que sovint és considerat un “concepte jurídic indeterminat”, només consolidable per la participació i el debat públic de la ciutadania.
Sisena. Improcedència de la MPGM Thyssen per insuficiència del pla de mobilitat → Desestimada.
Tot i que la MPGM té un capítol destinat al Pla de Mobilitat, en el document presentat com a estudi de mobilitat no apreciem en cap punt la consideració de la zona on s’ubica l’equipament (passeig de Gràcia-Gran Via), integrada en un Espai de Gran Afluència (EGA). L’estudi es limita a fer previsions de visitants, mapes de fluxos i de transports disponibles i aparcaments, i la definició del vestíbul de la planta baixa com a gran receptor d’afluències i cues de visitants per minvar la possible ocupació de l’espai públic. Tot i anunciar-se i promoure’s com un equipament metropolità i de referència, l’estudi no recull cap proposta d’estratègia territorial. I en aquest sentit, no sembla que la proposta de la MPGM conjumini la idea de fomentar la desconcentració territorial de l’activitat d’atracció turística, sinó al contrari, amb la intensitat d’usos i volum dels espais d’atracció de la MPGM.
Setena. Improcedència de la tramitació de la MPGM per vulneració dels articles 20 del PEPPA i 22 de la Llei 9/1993, al no exercir l’Ajuntament ni la Generalitat el dret de tempteig i retracte ni l’anterior propietat haver inscrit la notificació de la transmissió del BCIL al fons SW CULTURE BCN, S.L. → Desestimada.
Efectivament, la Llei Òmnibus de 2012 va introduir canvis substancials en la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993, exonerant la Generalitat del dret de tempteig i retracte d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), atribuint-lo en exclusiva als ajuntaments de forma voluntària. Ara bé, l’exercici voluntari d’aquest instrument no es pot materialitzar sense que la propietat hagi comunicat la transacció patrimonial, com diu l’article 22 de la Llei, en el punt 5: “Els propietaris o titulars d’altres drets reals sobre immobles catalogats han de notificar-ne les transmissions a l’ajuntament i al consell comarcal en els termes que estableix aquest article”. Sense aquesta notificació, cosa totalment sancionable, i sense que l’administració local la reclami, resta abandonat i sense efecte aquest dret de tempteig i retracte, que podia haver donat coneixement del valor de la transacció i haver constituït una via alternativa per gestionar el projecte, que, s’ha de dir, quan convé és d’interès públic.
Vuitena. Improcedència de la tramitació de la MPGM per constituir una reserva de dispensació prohibida per la llei → Desestimada.
Aquesta al·legació va ser desestimada en funció dels canvis introduïts pel que fa a la preservació del patrimoni del Palau Marcet. Altrament, el que no ha canviat és el paper de l’Ajuntament en aquest tipus d’operacions: si cada cop que un fons d’inversió o un particular presentés propostes de notorietat mundial, amb expectatives d’atraure masses de visitants, es modifiquessin les regles de joc jurídic que garanteixen un statu quo i una situació de fet pública i notòria per a tothom, només per raons d’oportunitat política -i comercial-, considerant-ho d’un interès general o públic tan primordial o superior, per a què serveixen les normes, llavors? Per a què serveix el principi de legalitat?
En conclusió, la Favb discrepa profundament d’aquestes operacions urbanístiques basades en la MPGM per posar en safata el sosteniment de negocis privats, abandonant la intervenció pública a través del tempteig i retracte i canalitzant la mateixa o diferents opcions culturals a través de la cessió d’ús del Palau Marcet, delimitant el sostre edificable adient i obrint la possibilitat a un concurs públic per a un projecte que, ara sí, podria ser d’interès públic.
La Favb està profundament preocupada per la deriva del govern de la ciutat cap a unes polítiques cada cop més liberals i laxes, on s’obren les portes al negoci immobiliari, i que ens recorden polítiques anteriors, com quan el 2015 va ser tombada la MPGM promocionada pel fons inversor KKH, que pretenia portar el sostre edificable del Taller Masriera a un increment de plantes del gratacel de l’aleshores Deutsche Bank, dels 70 metres actuals a uns 98 de potencials per albergar un hotel de cinc estrelles gran luxe. Aquell cop la ciutadania ho va poder aturar.
Pel que fa al projecte Thyssen, la Favb es reserva el dret a exercir accions legals, així que es consideri oportú i en funció del desenvolupament d’aquest projecte, amb el qual la ciutadania i les entitats socials han estat menystingudes i ignorades.
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona
Barcelona, 30 de març de 2026
