Avui divendres tenim una bona notícia: el Síndic de Greuges ha publicat una resolució molt contundent en que considera irregular l’expulsió d’un centre de 13 adolescents subsaharians que eren atesos al centre de la Direcció General d’Atenció a la Infància El Bosc aquest desembre.
El Síndic estableix un criteri inequívoc sobre les moltes vulneracions als Drets dels Infants que suposa aquesta expulsió, que aquest desembre vàrem denunciar les tres entitats. Esperem que aquesta resolució faci canviar les males pràctiques de la DGAIA i no ens tornem a trobar amb més adolescents menors d’edat vivint al carrer indocumentats, com ha passat en tantes ocasions aquests darrers mesos.
Aquests adolescents van ser expulsats al carrer malgrat tenir passaport que acredita que son menors, utilitzant les proves radiològiques de mandíbula (amb un marge d’error de fins 2 anys per sobre i per sota, només un 34% d’encerts de l’edat, com han demostrat estudis de la pròpia Generalitat) i vulnerant el deure de protecció i tutela. Ara estan en un futur incert, temporalment allotjats en pensions per la Creu Roja i amb el seguiment educatiu i activitats formatives al Casal per una futura inserció laboral.
Esperem que aquesta resolució faci que de forma immediata la DGAIA es comprometi a:
No deixar nois sense protecció basant-se en proves radiològiques que tenen marges d’error massa grans com per fonamentar la decisió d’expulsió dels nois de la xarxa de protecció quan hi ha indicis o fins i tot passaports que acrediten que son menors.
Incloure els 13 joves subsaharians expulsats a l’Àrea de Suport al Jove de la Generalitat (que ofereix recursos d’autonomia als joves ex-tutelats quan arriben als 18 anys). Documentació immediata, allotjament temporal i inclusió en un projecte de formació i inserció laboral.
El tancament dels centres Alcor i El Bosc durant 2009. Son dos models de centres repetidament denunciats perquè no ofereixen una protecció ni projecte d’integració suficient, estan massificats i comporten vulneracions dels drets dels infants (més evidents en aquest any quan es compleixen 20 anys de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant) i deteriorament dels propis infants i de la seguretat dels veïns del seu entorn.
Definir un protocol d’actuació responsable davant situacions de minoria d’edat dubtosa. El protocol ha d’invalidar les proves radiològiques com a única font en casos de dubte o d’altres indicis. Si les proves diuen que un noi és major d’edat però hi ha indicis de que pot ser menor, cal aplicar el criteri més beneficiós pel menor. Si una documentació es creu que és falsificada (com per exemple, els passaports) el lògic és denunciar a la policia els passaports dels que hi ha sospita, però entretant no es demostri el contrari no es pot desatendre als joves menors.
Oferir als joves en desemparament un projecte d’integració i autonomia efectiu. Demanem a l’administració responsabilitat social i criteris de protecció basats en bones pràctiques; en la gran majoria de casos amb una certa disposició a afavorir l’acompanyament a l’autonomia per a nois que els falta poc per a acomplir la majoria d’edat es podria considerar una mesura de protecció equivalent i adequada: seguiment socioeducatiu, documentació del noi, derivació a recursos de formació per la inserció laboral, allotjament en pisos assistits, etc.. Si els nois haguessin tingut uns mesos mes de 18 anys estaria bé abandonar-los al carrer?
Aprovació urgent de la nova Llei d’Infància de Catalunya, amb un debat social i polític participatiu que garanteixi un model d’atenció a la infància sense conductes negligents.
Barcelona, 6 de febrer de 2009
