Els veïns i veïnes dels barris de la ciutat també volem terrasses, però amb una normativa que reguli i preservi l’ús públic de l’espai per sobre dels interessos privats, i que no el consideri com una mercaderia objecte de compra i venda. Recordem a l’alcaldessa Ada Colau les seves declaracions de “posar la via pública al servei de vianants i veïns” i que serà “inflexible” amb els incompliments.
Estem segurs que la majoria, si no tots, dels “famosos” que s’han sumat o se sumaran a aquesta campanya mediàtica “Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a Barcelona”, ho fan sota el desconeixement absolut de l’abast de l’actual normativa que regula l’ús de les terrasses i de com afecta en el dia a dia el veïnat de la ciutat. Segurament aquestes “cares populars” no saben que moltes de les taules d’aquestes terrasses estan afectades per criteris de seguretat vial o perquè dificulten l’accessibilitat i mobilitat de persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat visual, ceguesa o baixa visió.
La Favb, que forma part de la comissió tècnica de terrasses (ara per ara sense dret a vot, a diferència dels diferents representants dels gremis), va recolzar la modificació de la normativa de l’espai mínim de les taules de les terrasses, que comporta la retirada de taules, per seguir criteris d’accessibilitat, mobilitat i seguretat. A tall d’exemple, no ens sembla cap ximpleria deixar una distància mínima entre terrasses d’1,50 a 1,80 metres si la separació forma part de l’àmbit de pas d’un itinerari de vianants; o en el cas dels parterres, que és de 0,20 metres i 0,00 metres si són protegits.
La Favb i altres entitats ja vam presentar al·legacions a la normativa vigent, l’únic mecanisme previ de participació establert per l’anterior consistori. Consideràvem que la normativa consolidava la privatització de l’espai púbic, el sobreocupava, el saturava i permetia uns horaris (de dilluns a dijous de 8 a 24 hores i els divendres, dissabtes i vespres de festius fins a l’1 de la matinada), incompatibles amb el descans del veïnat que conviu amb una terrassa sota de casa. Horaris que, a més, no es respecten i que s’amplien tant en la seva obertura com en el seu tancament i que, sumant-los als sorolls corresponents a l’hora de retirar el mobiliari, fa que la majoria del veïnat tingui entre 6 i 7 hores reals per descansar.
Defensem l’ús públic de les voreres, places, rambles, passejos com a lloc de trobada i de cohesió social del veïnatge, on també tenen el seu espai les diferents activitats econòmiques que es desenvolupen, entre elles les terrasses. Però no volem una normativa que sobreocupa i satura l’espai públic i el restringeix com a bé públic.
L’informe de la Síndica de Greuges Assumpció Vilà constata un ús important de l’espai públic no només per part de les iniciatives vinculades a interessos econòmics (terrasses de bars i restaurants, expositors de flors i fruita), sinó també per part d’activitats lúdiques que han tingut un fort increment els darrers temps. Igualment, la Síndica avisa que la proliferació indiscriminada de terrasses i expositors dificulta el pas de vianants. Així, conclou Vilà en el seu informe, el conjunt de totes aquestes circumstàncies provoca la impressió que l’espai públic pateix un deteriorament, tant en el seu manteniment com en l’ús cívic a què hauria d’estar destinat.
També cal ressaltar que l’actual normativa és poc respectuosa amb el dret a la salut i el medi ambient: per exemple, el soroll i fumar en terrasses que a l’hivern no deixen de ser un espai tancat, així com l’ús d’escalfadors, amb les seves conseqüències per al medi ambient.
El debat de la normativa de terrasses no es aliè al debat actual sobre model de turisme, perquè en definitiva és el debat sobre el model de ciutat. Toca ja, primer, fer el desplegament de l’actual normativa i paral·lelament, obrir un nou procés per a l’elaboració d’una altra en la qual, a diferència de l’anterior, hagi un procés participatiu que inclogui la veu dels ciutadans. Una normativa que preservi l’ús social de l’espai públic, amb horaris compatibles amb els descans i respectuosa amb el dret a la salut i el medi ambient.
