Per primera vegada es fa una investigació que pretén visibilitzar i estudiar la dedicació de les persones activistes de les associacions veïnals. Una gestió del temps voluntari que es fa a cavall de la complementarietat i la competència amb les altres facetes de la vida. Explorar les contradiccions i tensions en les fronteres de la dedicació altruista i treure a la llum la necessitat d’una concepció social i comunitària de cures: tenir cura el barri, tenir cura del món, lluitar per una societat justa.
La divisió tradicional del temps i el suposat ideal de dedicar vuit hores per treballar, vuit per al descans i vuit per al lleure, ignorava, tal com ha denunciat el feminisme, el temps dedicat a les cures. I és molt important que el temps d’aquestes cures comunitàries produïdes per la gent voluntària siguin posades en valor i contemplades com un espai més al qual incloure en un model d’organització de la vida social.
Aquesta investigació, plantejada com a prova pilot de quatre associacions veïnals (Maresme, Prosperitat, Sant Antoni i Poblenou), amb voluntat d’escalar-ho a les altres entitats del moviment veïnal, estudia la compatibilitat del treball associatiu amb altres esferes de la vida quotidiana:
– Treball associatiu i treball remunerat.
– Treball associatiu i treball domèstic i de cures. Desigualtats de gènere.
– Conflictes de gestió, organització i relació en el treball associatiu (la pluri-participació, la incompatibilitat dels tempos amb l’administració…).
Es percep que la implicació i disponibilitat de la gent activista no està degudament reconeguda socialment per un món cada cop més individualista, ni tampoc políticament per part de l’administració, on a voltes la participació és instrumental i de manca de reciprocitat.
La lluita contra la desigualtat passa també per les polítiques del temps. Per cercar respostes que permetin a tothom tenir una vida on totes les activitats són possibles i faci possible la participació social.
Amb aquesta investigació no pretenem tenir respostes. Ens hem limitat a plantejar unes qüestions basades en la nostra pròpia experiència i en una recerca (limitada pels recursos) que ens permet il·lustrar que es tracta d’una qüestió fonamental.
