Enllaç a la roda de premsa; aquí
El dilluns 9 de novembre de 2020, les entitats integrants de la Plataforma Un Nou Clínic és possible, salvant el Recinte de l’Escola Industrial vam presentar davant del Departament de Cultura de la Generalitat aquesta sol·licitud de catalogació del Conjunt del Recinte de l’Escola Industrial-Antiga Fàbrica Batlló com a BCIN. La Plataforma, constituïda l’agost d’aquest any, està integrada per nou entitats de caire divers -Favb, COAC, AADIPA, AAUC, Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, AV de l’Esquerra de l’Eixample, AV de la Dreta de l’Eixample, SOS Monuments i Grup d’Arquitectes COAC de l’Eixample- i rep en aquests moments el suport ciutadà de més de quaranta entitats i un miler llarg de signatures individuals.
Sent el Recinte de l’Escola Industrial actualment un BCIL, Bé Cultural d’Interès Local, la motivació de la sol·licitud ve donada per la situació real de desprotecció en què es troben els Béns Culturals d’Interès Local després de les darreres reformes legislatives, que permeten la venda dels béns públics catalogats i l’increment de volum dels edificis catalogats. I fonamentalment, l’alarma ciutadana que han provocat les informacions sortides a la llum pública, arran de publicacions en premsa, que pretenen assignar un sostre edificat de més de 200.000 m2 destinat a l’ampliació de l’Hospital Clínic, malmetent el conjunt patrimonial de l’Escola Industrial.
Tal i com preveu la Llei del Patrimoni Cultural Català LPCC 9/1993, el bé immoble declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, es pot classificar per diverses categories, de les quals proposem l’aplicació dels valors d’aquestes dues classificacions:
a) Monument històric (MH): construcció o altra obra material produïda per l’activitat humana que configura una unitat singular.
b) Conjunt històric (CH): agrupament de béns immobles, continu o dispers, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no tingui valors rellevants.
El Recinte de l’Escola Industrial té uns valors ben reconeguts i que han estat estudiats profundament per diverses investigacions i nombroses publicacions.
El conjunt d’edificis conegut actualment com a Escola Industrial té els seus orígens en la fàbrica de Can Batlló. Els edificis industrials van ser bastits entre 1869 i 1875, segons un projecte en el qual intervingueren tant enginyers industrials com arquitectes situats en la primera línia de la cultura del moment i les noves edificacions realitzades al llarg dels 100 anys d’Escola Industrial, no només respectaren els edificis industrials originals, sinó que les noves intervencions i construccions es realitzaren amb un gran esforç d’integració de materials i de recursos compositius.
El resultat d’aquest conjunt de transformacions urbanes és un llegat patrimonial i urbanístic de gran valor, amb unes funcions urbanes actuals que mereixen ser considerades.
L’Escola Industrial és un referent emblemàtic de la modernitat industrial catalana. Però també és un equipament de l’Esquerra de l’Eixample, una gran excepció en el conglomerat de l’Eixample actual que ronda unes altíssimes densitats. És un dels pocs espais lliures que queden a la trama Cerdà. Els seus espais lliures i els seus carrers interiors, especialment la continuïtat de Comte Borrell, entre París i Rosselló, les zones arbrades, els camps d’esports, així com la implantació d’un dipòsit de retenció d’aigües pluvials, formen part dels sistemes d’espais lliures i serveis comunitaris, molt utilitzats per la ciutadania i en especial per les escoles del sector. És per tant, el buit urbà un factor de sostenibilitat contemporània, un bé escàs i un valor urbanístic afegit als del patrimoni del conjunt històric fins ara esmentat.
Cal afegir els valors històrics i culturals que representa la trajectòria de la institució de l’Escola Industrial amb més de 100 anys d’història i les funcions culturals portades a terme en el desenvolupament industrial del país i en la transmissió dels coneixements científics i tecnològics. Per aquests motius, tal com defineix la LPCC 9/1993, el Conjunt de l’Escola Industrial és un agrupament de béns immobles, continu i ordenat axialment, que constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, que és l’alberg d’una de les més importants Institucions Culturals de Catalunya.
Entitats integrants de la plataforma:
Favb (Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona)
COAC (Col·legi d’Arquitectes de Catalunya)
AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic)
AAUC (Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya)
SOS Monuments
Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial
AV Esquerra de l’Eixample
AV Dreta de l’Eixample
GRUP arquitectes de l’Eixample COAC
