La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona junt amb la família de Joan Garcia, volem expressar el nostre agraïment per totes les mostres d’afecte i de condol rebudes d’institucions, associacions, entitats i particulars.
Moltes gràcies.
Joan Garcia Trujillano, Secretari de la Favb, amic, veí de Barcelona, ens va deixar el 13 de març. Va morir fent allò que havia fet tota la seva vida, denunciar les injustícies i defensar els drets de les persones. Mentre estava participant al Grup d’Infància del Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona i després d’haver fet una aferrissada defensa dels drets dels infants, el seu cor es va aturar per sempre.
El Joan es va destacar com a líder sindical, membre de Comissions Obreres i treballador de la Pegaso.
Jubilat de forma anticipada, va dedicar el seu temps i la seva energia a donar suport a l’entitat Entrepobles. Poc després, a partir de la seva vinculació a l’Associació de Veïns de Sant Cristòfol, a la Zona Franca, va iniciar la seva trajectòria amb la Favb.
Com a representant de la Favb, va participar a la Plataforma en Defensa dels Menors Immigrats Desemparats, on va començar la defensa dels drets dels infants que ha mantingut fins a la seva mort.
En els darrers anys ha estat portaveu de la Favb, implicat fonamentalment en totes les temàtiques d’arrel social: els debats de la Llei de Serveis Socials i els drets de les persones immigrades, com a eixos fonamentals de la seva actuació. El seu tarannà alhora intransigent amb la defensa de drets i de principis i amb capacitat d’escolta i de negociació, el va dur a exercir una tasca de mediació molt intensa en diversos conflictes a la ciutat.
Aquest cor que ara s’ha aturat no va deixar mai de saber que sempre i a tot moment es trobava a l’esquerra, profunda i irrenunciablement vinculat a un desig de justícia i de transformació social.
La Miracles, la seva companya, destacava ahir la seva capacitat i la seva implicació en la cura de les persones. Nosaltres n’hem estat testimonis i hem gaudit d’aquesta vessant curadora i tendra, que no excloïa la duresa a les reunions. És per això que avui ens sentim desolats. Perquè el Joan pertanyia a una generació irrepetible que es va forjar en la lluita antifraquista, que va passar per l’experiència sindical i que ha marcat un estil i una tradició en el moviment veïnal barceloní. Amb ells hem viscut un tram de l’experiència històrica d’aquest país, amb ells hem aprés a lluitar sense treva per una ciutat més justa i al mateix temps més humana. Aquest és el nostre patrimoni i és també el nostre compromís.
Persones com el Joan ens deixen un buit amarg i el goig del privilegi d’haver-les conegut.
Barcelona, març de 2007
