La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, davant els fets que es van registrar a l’anomenat “botellón” del darrer dia 17 de març al barri del Raval, manifesta:
- No aprovem una convocatòria adreçada a joves que tingui com a objectiu central la promoció de la borratxera. No obstant, entenem que no podem caure en la hipocresia de condemnar l’ús de l’alcohol “barat” i promoure l’ús de l’alcohol quan aquest té un preu o unes característiques de consum més elitistes. Actualment l’oci resulta de pagament i caríssim per als i les joves.
- No és de rebut que en un espai públic es pugui beure si es lloga per a festes privades, com és el cas del Parc Güell, per exemple, o les terrasses de bars a la via pública, i en canvi que no es pugui beure a l’espai públic si no hi ha un benefici econòmic pel mig, ja sigui en benefici de privats o del propi Ajuntament a través dels impostos i dels lloguers de parcs i carrers.
- Fenòmens com el “botellón” han de ser analitzats amb la complexitat que representen i com a símptomes preocupants d’una crisi social que, per afectar els sectors joves, ens sembla particularment significativa. Les queixes relatives als alts costos de les entrades i les consumicions a bars i discoteques no es poden separar de la manca d’espais autogestionats o cogestionats pels joves on es puguin dur a terme formes alternatives d’oci que no siguin lesives ni pels individus que les duen a terme ni per la resta de la ciutadania. Aquest tipus de manifestacions tampoc no s’han de separar de la situació actual de precarietat i manca de perspectives de futur que viuen importants sectors de la població jove del nostre país.
- L’espai públic habitat no s’ha de considerar un parc temàtic ni del sector turístic ni de grups de persones que en facin un ús irrespectuós del mateix. L’Ajuntament ha de garantir que en l’espai urbà es pot viure i conviure i estem assistint a la mostra del fracàs de les mides coercitives com l’Ordenança o les mides policials exclusivament. Divendres a Barcelona va mancar una política preventiva que protegís les veïnes i veïns del Raval i que desviés les persones que anaven al botellón cap a altres sectors més deshabitats de la ciutat. Altres espais que s’han fet servir per a actes lúdics multitudinaris. Concentrar els esforços en aquest sentit possiblement hagués tingut un cost econòmic i social menor del que ara haurà d’afrontar el conjunt de la ciutadania amb la reparació dels bens urbans malmesos (que ens pertanyen a totes i a tots) i en la reparació dels bens privats que es van destrossar. Però el que ens sembla més important és que situacions com les que es van donar divendres malmeten els esforços de moltes persones i entitats de tota mena per donar vida i cohesió social a un barri que ha estat històricament molt castigat. En aquest sentit, pensem que permetre els fets que es van produir divendres comporta també alts costos socials.
Estem disposats a dur a terme un debat en profunditat que ens dugui a cercar formes no coercitives d’afrontar les problemàtiques derivades de l’ús de l’espai públic per col·lectius diversos i la garantia de la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
Cridem les i els joves de Barcelona a organitzar-se i lluitar contra la precarietat, a conquerir espais propis a la ciutat i construir alternatives a aquestes formes destructives i autodestructives de viure l’oci.
Barcelona, març de 2006
