En els últims mesos hem vist com diversos col·lectius de treballadores han utilitzat el seu dret a vaga per demanar que es millorin no només les seves condicions laborals, sinó la qualitat dels serveis públics de Catalunya.
La ciutadania pateix els dèficits que arrosseguen aquests serveis públics, que són responsabilitat compartida entre les diverses administracions: Estat, Generalitat, diputacions i ajuntaments. Els demanem que assumeixin les seves funcions de negociar amb les representants de les treballadores i de millorar aquests serveis pensant en la ciutadania que els utilitza i necessita.
En aquest context, també ens preocupa la fragmentació de serveis per a la seva privatització posterior, que s’estén com a model a tots els sectors públics en conflicte, ja que la creixent externalització dels serveis coincideix amb el seu progressiu deteriorament.
A les escoles i instituts, veiem com la complexitat en la composició de l’alumnat creix cada dia sense que se’ls proporcioni el personal necessari i com els nous usos demandats pel veïnat als centres educatius no assoleixen la qualitat que necessiten.
- La mobilitat de la població, forçada per problemes d’habitatge, laborals o migracions, fa que arribin alumnes als centres educatius un cop ha començat el curs. Les dificultats d’adaptació, sovint amb l’agreujant que hi ha alumnes que encara no s’han fet amb l’idioma, recau sobre el personal docent.
- La inclusió a les classes d’infants amb diversitat funcional exigeix un plus d’atenció i coneixements específics que també hauria de ser atès per professorat especialitzat suficient.
- Les baixes de professorat no poden ser “solucionades” traspasant els alumnes a altres aules o deixar-los sense classe durant el temps que duri la baixa.
- L’obertura al veïnat de les escoles i les seves instal·lacions esportives els caps de setmana o fora d’horari lectiu hauria d’estar garantida amb professionals adequats per tenir cura de la infraestructura i socórrer les emergències que es puguin produir.
Les biblioteques ofereixen activitats culturals i de lleure que necessiten personal especialitzat. No es poden tenir biblioteques del segle XXI amb les mateixes condicions que les del segle XX.
- L’ús de les sales informatitzades, utilitzades sobretot per estudiants o gent gran que fa tràmits en línia, requereix personal per proporcionar suport específic.
- L’atenció al públic infantil necessita sales adaptades i personal suficient.
- Si les fem servir de refugi climàtic, cal garantir que estiguin obertes els dies festius i els mesos de vacances.
Sobre els centres sanitaris, és ben sabut que hi ha llistes d’espera molt llargues d’atenció de les especialitats i les proves mèdiques. La durada de les guàrdies és excessiva i la substitució del personal de baixa o de vacances, deficient. La culpa d’aquesta situació és dels governs autonòmics que han executat retallades pressupostàries importants, mentre afavorien la contractació d’empreses privades per cobrir els dèficits provocats. La Favb i la Confavc rebutgem profundament l’argument d’extrema dreta que acusa l’increment de la població migrada d’aquest problema, causat per una mala gestió política.
Els serveis sanitaris han de tenir la dimensió que necessiti la població de cada moment i han d’estar finançats per uns impostos aplicats segons els ingressos de cadascú, incloses les empreses. Per això necessitem que totes les persones que treballen a Catalunya tinguin un contracte de treball i que no necessitin recórrer a l’economia submergida per culpa d’un sistema de regularització migratòria fallit.
Els serveis socials, als quals la gran majoria de la població recorre en algun moment, són també imprescindibles per evitar que una part de la població acabi en la pobresa més absoluta a causa del sistema econòmic en el qual vivim. En una situació social on la distància entre rics i pobres és cada cop més gran i les actituds insolidàries són fomentades per grups polítics d’extrema dreta, uns serveis socials de qualitat que donin resposta a tota la població que ho necessiti són essencials.
Les administracions públiques han d’augmentar els recursos per als equips dedicats a situacions com ara els desnonaments, la pobresa energètica, la violència de gènere, les drogodependències, el sensellarisme… No es poden solucionar els problemes socials amb intervencions policials.
I, finalment, els bombers també estan mostrant el seu malestar per diverses mancances en equips, instal·lacions i formacions de les noves incorporacions.
Exigim als nostres governants que assumeixin les seves responsabilitats. La ciutadania espera d’ells que gestionin correctament els serveis públics, amb els recursos humans i econòmics adequats i suficients.
Entitats signants
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb)
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc)
