La renovació de l’Hospital Clínic és una necessitat que recentment ha sortit, una vegada més, a la llum pública i a l’hora de parlar-ne cal tenir present la complexitat d’aquest equipament.
El Clínic és l’hospital de referència d’una població de 523.725 persones de l’Àrea Integral de Salut de Barcelona Esquerra. Per donar atenció hospitalària rep el suport de l’Hospital Sant Joan de Deu per a pediatria, de La Maternitat, l’Hospital Plató i l’Hospital Sagrat Cor. Alhora manté una estreta coordinació amb la resta de recursos sanitaris de la xarxa pública del territori en els àmbits d’atenció primària, salut mental, sociosanitaris, rehabilitació …
Com a hospital universitari d’alta tecnologia, referent a Catalunya, caldria una clarificació de les seves prioritats. S’ha de tenir present la seva dimensió en la formació de professionals i en la recerca, que l’obliga a estar al dia dels problemes de la població de referència a la qual respon a través de la seva cartera de serveis.
Tanmateix, la necessitat d’ampliació del centre hospitalari no va ser obstacle per dedicar un espai a l’atenció de pacients privats a Barna Clínic ni per obligar al tancament de 74 llits l’any 2013.
Fa anys que es coneix l’aposta de la direcció de l’hospital pel turisme sanitari dins d’un pensament economicista de la salut liderat per economistes com Guillem López Casasnovas i aplaudit pel Cercle de Salut o la Fundació Grifols. Ja des del 2011, l’actual director ha estat l’impulsor d’una plataforma empresarial presidida pel cap del servei de cirurgia gastrointestinal, Antonio María de Lacy, per atreure pacients internacionals donant a conèixer la qualitat del centre hospitalari barceloní.
Correspon a les autoritats sanitàries decidir sobre el futur dels equipaments i recursos sanitaris. La planificació dels serveis ha de comptar amb una visió sistèmica i equilibrada en base a criteris d’equitat, de seguretat i d’eficiència global del sistema públic. No és un discurs nou. Hem de tenir molt present quines són les funcions del Sistema Públic de Salut i qui n’ostenta les competències, segons la legislació vigent. Estaríem davant d’un greu problema si deixem principalment en mans dels interessos de cada un dels hospitals decidir sobre el seu futur.
Ens preguntem qui mana en el Sistema Públic de Salut a Barcelona? Qui pren les decisions? Com s’haurien de prendre?
Barcelona, 22 de desembre de 2020