La presentació el passat 24 de maig del projecte de renovació de la xarxa d’autobusos de Barcelona suposarà la substitució del sistema actual per una retícula formada per 28 línies, verticals, horitzontals i diagonals, que s’aniran implementant per fases. Un projecte que constitueix una aposta de gran envergadura pel transport públic en superfície.
En teoria, en un sistema d’aquestes característiques es permet el desplaçament entre dos punts qualsevol de la ciutat amb un transbordament, la millora de la connexió dels barris perifèrics, ja que un esquema reticular no té centre, i l’augment de la velocitat comercial, en evitar la redundància de línies en un mateix punt.
L’impuls del transport públic es materialitza en la intenció de modificar la xarxa viària a favor de l’autobús. Mesures com la simplificació dels traçats de les línies i la regulació semafòrica preferent per al transport col·lectiu representen un avanç considerable respecte a la preponderància actual de l’automòbil a la calçada.
Encara que la implementació total de la xarxa comportarà un canvi radical que pot ser difícil d’assumir per a alguns, el plantejament que suposa presenta molts aspectes positius, entre ells una racionalització de l’esquema de la xarxa, que esdevindrà més interpretable i fàcil del llegir pel ciutadà.
Des de la Favb valorem positivament la globalitat d’aquest projecte, tot i que un canvi d’aquesta magnitud fa necessari un procés de reflexió i debat molt ampli al seu voltant, tant des de l’aspecte tècnic com sobretot del costat de la participació ciutadana.
Cal assenyalar, però, que les modificacions més recents de la xarxa d’autobús en temps de crisi han consistit en una retallada al pressupost de TMB, concretat en la supressió de determinades línies, fet que ha generat malestar en els barris afectats, que han vist com se’ls retirava un servei abans de substituir-lo per una alternativa. La dotació econòmica d’aquest projecte haurà de ser suficient per donar una resposta àgil a aquestes qüestions, i en general, per assegurar una bona connectivitat entre tots els barris de la ciutat.
En aquest sentit, és imperatiu que la simplificació de les línies no comporti cap retallada de servei i que la xarxa disminueixi de forma efectiva els actuals temps de desplaçament, cosa que algunes dades presentades respecte a l’increment de velocitat comercial o les freqüències de pas poden posar en dubte.
Serà necessari també un estudi acurat de la integració dels autobusos de barri i del tramvia en la nova xarxa, ja que sota aquest esquema prendran una nova dimensió, i per tant necessitaran augmentar el seu servei i evitar duplicitats. La connexió dels dos tramvies continua apareixent com l’alternativa més eficaç i permetria destinar més recursos de l’autobús per a d’altres línies.
Ara per ara, queden punts per resoldre per tal que la xarxa sigui veritablement homogènia i per tant el procés de debat haurà de resoldre els buits que s’observen en determinats indrets com ara Nou Barris, Sant Andreu i Montjuïc, amb línies que s’integrin en el sistema ortogonal en termes equiparables de freqüència i connexió.
Des del moviment veïnal reclamem doncs un ampli procés participatiu que doni veu als barris i que asseguri la implantació d’un sistema que realment suposi una revolució en positiu pel transport públic de tota la ciutat.
Barcelona, 24 de maig de 2012
