La sentència del Tribunal Suprem que absol tots els implicats per l’afer de l’hotel del Palau de la Música s’ha de considerar una derrota ciutadana en la defensa dels interessos col·lectius, doncs deixa sense càstig un procés de manipulació urbanística que tenia com a objectiu exclusiu el lucre d’uns pocs.
Sabem que les actuacions judicials sovint es fixen més en les formes que en el continguts. I sabem també que sovint aquests gran delinqüents que fan negocis sense escrúpols saben com esquivar els procediments formals i com ocultar maniobres amb l’objectiu d’obtenir impunitat. Per això aconsegueixen sortir indemnes dels seus delictes, mentre persones amb petites faltes acaben empresonades. Ens cal un altre model de justícia, una altra tipificació de les infraccions, per tal que els grans delictes contra la col·lectivitat rebin el tractament que mereixen.
Esperem que finalment se celebri el judici per l’afer del robatori del Palau de la Música, on les proves són contundents i que, almenys en aquest cas, els culpables siguin condemnats.
Si l’operació de l’hotel del Palau no va arribar a bon port va ser sobretot per la tenacitat de la lluita del barri, encapçalada per Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i l’Associació de Veïns i Veïnes del Casc Antic. En un país on la justícia és lenta i les administracions molt respectuoses amb els poderosos, cal més que mai la participació ciutadana activa per evitar que projectes especulatius com el de l’hotel del Palau s’acabin materialitzant.
Barcelona, 15 de juny de 2016
