Del 22 d’agost al 27 d’octubre es celebrarà a Barcelona la Copa Amèrica de Vela. Es tracta d’un esdeveniment esportiu que ja va ser polèmic a la ciutat de València per la mala gestió econòmica i les nombroses molèsties que va causar al veïnat dels barris afectats. A Barcelona tampoc manca la polèmica, especialment en relació a l’elevada inversió de diners públics i a l’augment de la massificació turística, que afectarà encara més a la mobilitat, als preus de l’habitatge i a la precarietat laboral.
Manca de transparència en la inversió pública
Pel que fa al cost públic de la competició ha estat impossible conèixer els números. L’Ajuntament inicialment va anunciar que invertiria un màxim de 10 milions, però aquesta quantitat ha anat en augment amb el pas del temps i no s’ha informat a la ciutadania del total invertit per la Generalitat, la Diputació i l’Estat. En qualsevol cas, gran part dels diners es destinaran a pagar el cànon pels drets de la competició a l’empresa organitzadora Emirates Team New Zealand.
Un dels motius que dificulta la transparència dels comptes és que tota la inversió pública de la Copa Amèrica es vehicula a través d’acords comercials confidencials de l’entitat publicoprivada Fundació Barcelona Capital Nàutica. El que sí sabem és que a València van deixar un deute de quasi 400 milions i a Auckland, Nova Zelanda, de 94 milions.
Dificultat en la mobilitat i més precarietat pel veïnat
Durant la competició es preveu la visita de 2,5 milions de persones. Això crearà greus problemes de mobilitat als dos districtes particularment afectats, Ciutat Vella i Sant Martí. Durant dos mesos es produirà una sobreocupació de les 16 línies d’autobús que tenen alguna parada a prop del mar i de tres línies de metro, especialment a les estacions de Drassanes, Barceloneta i Vila Olímpica. També augmentaran el nombre de vehicles privats al voltant de les zones especials d’aparcament com les del Fòrum o Montjuïc.
Un altre sector afectat és el de l’habitatge. El preu del lloguer ja ha tornat a disparar-se aprofitant l’escletxa legal que provoca la nova llei en el cas dels lloguers “temporals”. El fort creixement de la demanda per part dels visitants augmentarà l’assetjament immobiliari per fer fora a llogaters habituals, un fet que generarà una nova onada de desnonaments “silenciosos”.
Un altre fenomen recorrent en aquest tipus d’esdeveniments és el de la precarietat laboral. La suposada “pluja de milions” que arribarà a la ciutat no servirà per a millorar la vida dels treballadors i treballadores d’hotels, bars, restaurants o comerços, sinó que potenciarà la precarietat en un dels sectors amb els salaris més baixos i també provocarà l’ampliació dels horaris laborals.
Segurament els mitjans de comunicació mostraran la cara més amable i emocionant de la competició, però les conseqüències negatives les patirà el veïnat. Els propers mesos viurem el col·lapse d’autobusos; els allaus a les parades de metro; l’impossibilitat de caminar en certs carrers; el monocultiu de comerços turístics; la sobresaturació de les zones d’oci; la manca de lloguer assequible, i les trampes immobiliàries per expulsar al veïnat llogater. Per no parlar de l’augment de la brutícia, el soroll, els botellons, el consum d’aigua desmesurat en temps de sequera, i d’altres conseqüències provocades pel pas de milions de visitants.
Portem mesos escoltant notícies sobre la rendibilitat econòmica i social d’aquests macroesdeveniments i les suposades millores per les localitats amfitriones. Les administracions públiques es comprometen a reduir les molèsties i els impactes negatius a la població, tanmateix, no hi ha prevista cap auditoria econòmica ni social que comprovi el compliment o no de totes aquestes promeses.
Com a Favb no podem deixar de denunciar les conseqüències negatives de la Copa Amèrica i d’exigir a les administracions públiques que les redueixin al màxim i que ho facin pagar a les empreses que se’n beneficien. Per això, demanem:
1) Informació clara i transparent sobre el cost públic de l’esdeveniment.
2) Que s’estableixin mecanismes per compensar l’impacte negatiu al veïnat.
3) Que mentre no es modifica la Llei d’Habitatge, s’estableixi una forta vigilància contra l’assetjament immobiliari, els falsos contractes de lloguer temporal i una moratòria de desnonaments.
4) El tancament real dels allotjaments turístics il·legals.
5) Que es faci complir la normativa de les terrasses.
6) Un augment real de la freqüència del transport públic, en especial d’autobusos, finançat amb taxes especials a tots aquells negocis que en trauran rendiment (hotels, agències turístiques i restauració).
7) Que es garanteixin els drets laborals dels treballadors i treballadores, amb inspeccions efectives sobre la contractació, el compliment dels convenis i de l’Estatut del Treballadors.