Davant l’anunci de la modificació de títols i tarifes del transport públic, la Favb vol fer les següents consideracions:
La posada en marxa de la T-usual respon a una petició que des de fa anys havíem demanat diverses organitzacions socials amb l’objectiu de fidelitzar els usuaris del transport públic. La creació d’un títol de transport mensual de tarifa plana sense límit de viatges va en aquesta direcció.
També havíem demanat que el nou títol no fos més car que quatre T-10, i així ha estat. La nova targeta beneficia tothom que faci un mínim de 10 viatges a la setmana.
No sabem, però, quants usuaris de la T-10 fan menys de 10 viatges setmanals i per tant no es pot garantir que la T-usual es transformi en la targeta de transport més utilitzada. Sabem que ara ho és amb diferència la T-10, la qual cosa, dit de passada, és una anomalia que no es dona en altres ciutats europees.
Sense aquesta dada no podrem calibrar l’impacte positiu que aquesta mesura pugui tenir finalment en les nostres butxaques. És fonamental fer una avaluació continuada del nombre d’usuaris que canviïn el títol per qualificar d’èxit o de fracàs la iniciativa.
Constatem també que hi ha un sector d’usuaris de transport públic als quals no els sortirà a compte comprar la T-usual perquè no arriben a fer els 20 viatges mensuals. La majoria d’ells no es poden qualificar d’usuaris esporàdics, ja que també són viatgers “usuals” del transport públic. A més, la tarifa plana no incentiva aquelles persones que fan dos o més trajectes al dia i volen alternar el transport públic amb altres sistemes de mobilitat que s’han de potenciar, com anar a peu o en bicicleta. El cost de la T-causal grava aquest sector.
Fa temps que ens repeteixen el “mantra” que les aportacions directes en forma de bitllet han de superar el llindar del 50% del cost del transport públic, que tots sabem que té un greu problema de finançament. Les últimes dades que coneixem ens diuen que estem en el 47’1%, una aportació que ja considerem excessivament alta.
A falta de saber com queda realment el balanç econòmic amb la nova política tarifària entre la pujada de la T-casual i les baixades de la T-usual i la T-jove, cal dir que una pujada del percentatge en l’aportació econòmica global dels usuaris és totalment condemnable.
En un context de greu alerta per contaminació, en el qual cal incentivar de manera imperiosa el canvi de model del transport privat al públic, cal exigir a les administracions que aportin més recursos al transport públic, sense oblidar-nos de la responsabilitat de l’Estat.
Les úniques persones que podrien fer un esforç per pagar més pel transport públic són els turistes. La mesura de govern municipal de 2017 sobre Estratègia de mobilitat turística de Barcelona ja xifrava aleshores en 603.000 el número de trajectes diaris que feien els turistes en transport públic. Més enllà de pagar el bitllet, molts d’ells no són contribuents en l’esforç públic del seu finançament.
Tampoc no és correcte justificar la pujada de la T-casual dient que així es penalitza els turistes perquè és el títol que utilitzen més, perquè un augment de 0’11 per viatge per a ells no significa res.
Proposem que s’estudiïn les fórmules perquè aquest col·lectiu hagi de pagar despeses més justes per utilitzar el transport públic.
Es podria fer creant un títol de transport de tarificació social inversa: si actualment és possible establir la complexitat de preus especials per a joves, persones en atur, famílies monoparentals, la targeta rosa, etc., també ha de ser possible crear un títol exclusiu i obligatori per a turistes per tal que hi contribueixin de manera més justa.
L’altra possibilitat seria l’augment de la taxa turística amb una transferència directa cap al finançament del transport públic.
També demanem que el bitllet senzill passi a ser un bitllet integrat que permeti fer els transbordaments gairebé obligats amb la nova xarxa de bus, i que hi hagi bonificacions especials per als assistents de les persones amb dificultats de mobilitat.
