Amb l’excusa de la crisi i els problemes financers s’estan imposant mesures que tenen com a efecte la destrucció del patrimoni públic, tangible e intangible, en benefici de poderosos grups privats. El nom de les estacions de metro no és un tema menor. Formen part dels símbols que nomenen els espais de la ciutat, la majoria dels quals lligats al nom del barri on es troba l’estació, o a algun espai o carrer important de l’entorn. Afegir-hi un nom comercial és trencar amb una referència col·lectiva, amb una identitat local. Una cosa és que un club o entitat privada opti per finançar-se amb publicitat i l’altra admetre que aquesta es faci amb les referències de tota la ciutat.
El patrimoni col·lectiu no és una mercaderia i no podem deixar que se l’apropiïn els interessos privats. ¿Què els hi semblaria als polítics que defensen aquesta alternativa que els demanéssim que es sacrifiquessin per la ciutat acceptant posar-se un emblema publicitari al seu cognom? El veïnat dels barris i la ciutadania en general no podem acceptar que fins i tot ens prenguin el nom dels nostres entorns.
La velocitat amb la qual s’aprova aquesta proposta, orientada només per interessos mercantils, contrasta amb les dificultats que trobem quan els barris demanem canvis de nom de determinants entorns, com és el cas de la proposta de Nou Barris d’anomenar la plaça Llucmajor plaça de la República, rebutjada amb l’argument del cost del canvi de retolació. Sembla que les propostes de les multinacionals i els diners són sempre més escoltades que les fetes pel veïnat.
Barcelona no és un mercat. És un espai de convivència i de ciutadania i els seus habitants tenim dret a discutir sobre com volem que sigui el nostre entorn físic i simbòlic. Fa massa temps que això s’està oblidant i amb l’excusa del interessos econòmics se’ns redueixen drets públics i es converteixen zones de la ciutat en parts temàtics o en mers centres comercials. Anomenar les estacions de metro amb noms de marques és un important pas en aquesta direcció.
No volem tampoc que amb l’excusa de les dificultats econòmiques s’utilitzi aquesta qüestió com a moneda de canvi amb les tarifes del transport públic. Els increments dels anys anteriors han estat abusius, i aquest any no s’han de tocar les tarifes. Els problemes de finançament del transport públic s’han de resoldre per altres vies que no pas la venda del noms de les estacions.
Proposem que la població faci arribar per totes les vies possibles el seu rebuig a l’ús comercial del nom de les estacions de metro.
Barcelona, 4 d’octubre de 2013