El resultat del concurs d’adjudicació del servei d’atenció domiciliària de Barcelona ens omple de preocupació. Dues de les zones, de les quatre en què està dividida la ciutat, han estat guanyades en primera instància per Servisar, una empresa filial del grup Domus Vi.
Domus Vi és la principal empresa de gestió de residències de gent gran a Espanya. D’origen francès, com va informar el diari digital Infolibre, el seu capital està controlat per un fons financer ubicat al paradís fiscal de l’illa de Jersey, que es diversifica en un entramat opac d’empreses que dificulta el seu control.
Durant la primera fase de la pandèmia la seva gestió de les residències ha estat molt qüestionada: cinc d’elles han hagut de ser intervingudes per diferents governs autonòmics: a Galícia (Vigo i Cangas de Morrazo), País Valencià (Alcoi), Madrid (Alcalá de Henares) i Catalunya (Ca N’Amell de Premià de Mar), i 11 més han tingut greus problemes a diferents comunitats. Amb aquests antecedents, resulta incomprensible que aquesta empresa hagi pogut guanyar un concurs per cobrir un servei tan essencial com el de la cura a domicili.
Alguna cosa falla quan amb un model de contractació en teoria destinat a garantir la qualitat dels serveis, i en un Ajuntament que ha aprovat no contractar empreses vinculades a paradisos fiscals, hagi guanyat el concurs una empresa d’aquestes característiques.
O algú ha comés un error en l’adjudicació, o cal que es revisi el sistema de contractació. Sabem que la legislació és molt garantista respecte als interessos dels grups privats, però no podem admetre que les lleis i els procediments no es puguin canviar quan es tracta de garantir la qualitat d’un servei que és essencial per al benestar de moltes persones necessitades de cures. En un context de transformacions de l’estructura familiar i envelliment de la població, els serveis de cures constitueixen un nucli essencial de les polítiques de benestar, i com a tal han de ser enfortits.
El problema de fons és l’externalització d’un servei essencial que, per garantir la seva qualitat i unes condicions laborals dignes, hauria de tenir la mateixa condició que altres serveis públics bàsics. No és casualitat que un servei tan feminitzat com aquest estigui més exposat a unes condicions laborals i un model de gestió inadequats.
Considerem que:
1 L’Ajuntament ha d’explicar com s’ha arribat a aquesta adjudicació i quina es la raó per la qual no s’ha pogut filtrar una empresa amb antecedents tan preocupants, i quines possibilitats hi ha de replantejar aquesta decisió.
2 Cal revisar els sistemes de contractació i generar una estratègia per crear un veritable servei públic d’assistència domiciliària.
3 Cal crear un sistema de control i participació que permeti a treballadors i usuaris un contacte permanent amb l’Administració per garantir que es compleixen unes condicions laborals i de servei que sovint són conculcades. No podem tornar a repetir mai més la situació que s’ha viscut en algunes residències de gent gran de la ciutat.
4 Cal seguir estudiant les vies per revertir l’externalització del servei i transformar-lo en un veritable servei públic de qualitat.
Barcelona, 29 d’octubre de 2020
