Un Ajuntament democràtic no pot frivolitzar amb la realitat de la prostitució. Ni contribuir a normalitzar una situació de desigualtat que comporta el patiment i l’explotació de milers de dones i nenes, moltes d’elles a la nostra ciutat. Aquesta és la impressió que podem retenir de la recent emissió de ‘Els Matins de TV3’, en què participaven algunes defensores de la prostitució com a “treball sexual” així com la Regidora Laura Pérez.
L’Ajuntament sembla alinear-se amb el discurs de promoció de la prostitució que difonen les indústries del sexe i els seus lobbys: “Cal distingir entre prostitució i tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, entre prostitució forçosa i lliure”. La realitat, però, és que hi ha tràfic perquè hi ha demanda, perquè cal abastir i renovar constantment -amb dones i nenes- un mercat en plena expansió. Quan parlem de prostitució, la qüestió de la llibertat no resulta pertinent: és la qüestió de la igualtat el que cal plantejar.
No ens sembla honest aprofitar l’anunci d’una mesura que, entre altres, el moviment veïnal reclamava des de fa anys -deixar de multar les dones en situació de prostitució al carrer- per traslladar a l’opinió pública un missatge de normalitat pel que fa a la compra de serveis sexuals (els “clients” deixen també de ser multats o inquietats). Així, per la porta del darrere, s’instal·la de fet un model de relacions que certifica un privilegi ancestral dels homes.
És molt difícil promoure polítiques d’igualtat si acceptem l’existència legítima, a la nostra ciutat, d’una reserva de dones exclusivament destinades a satisfer els capricis sexuals dels homes. Llevat d’un itinerari vital diferent, res no distingeix la noia nigeriana prostituïda a les Rambles o explotada en un discret pis-bordell de l’Eixample de qualsevol altra dona. Si és permès comprar-ne una, és possible posar preu a totes les demés.
En aquest sentit, creiem que l’Ajuntament hauria de donar exemple, retirant la publicitat institucional d’aquells mitjans que publicitin el comerç sexual.
El moviment de les dones és plural i cap de les seves sensibilitats pot repartir carnets de feminisme autèntic. Tanmateix, resulta sospitós un “feminisme” que es caracteritza per confortar tots els privilegis i els prejudicis patriarcals. La reivindicació de la identitat de “puta”, construcció deshumanitzadora de les dones produïda pel masclisme, n’és un exemple. Resulta terriblement violent sentir en boca de dones un discurs que fa ressò al bram proxeneta: “totes som putes”. Això és el que varem poder sentir, enmig de broma i rialles, a l’emissió de TV3: “No se sap quantes n’hi ha”, “com que potser ho som totes”, “de totes maneres, el matrimoni també és una forma de prostitució”… En un mot: la violència, l’explotació, el tràfic de persones… tot això segurament existeix, però es tracta de fenòmens que es produeixen en els marges d’aquesta activitat lliure i ’empoderadora’ de les dones que representa la prostitució. Vet aquí el discurs que varem poder escoltar en presència d’una representant del nostre Ajuntament, que no hi trobava res a objectar.
Si l’Ajuntament no sap quina és la realitat de la prostitució, que accepti la proposta de la FAVB: una enquesta seriosa per saber quantes dones són prostituïdes a Barcelona, en quines verdaderes condicions… Benvinguts els esforços -“taules” incloses- per combatre el tràfic. Però no tindran gaire eficàcia si no es combat la demanda. És hora de triar entre el model neoliberal alemany o el feminista abolicionista suec. És hora de desenvolupar programes socials i atendre les necessitats de les dones.
Sembla que l’Ajuntament només vol escoltar la veu de “putes indignades” o “felices”. Les xineses, les nigerianes, les romaneses… el gruix de les dones prostituïdes no té veu. I la veu de les supervivents, quan pervé a fer-se sentir com uns dies abans en el mateix programa de TV3 per boca de l’argentina Sònia Sánchez, és ràpidament desacreditada.
Exigim a l’Ajuntament coratge per mirar la realitat cara a cara i no acontentar-se de solucions fàcils, de discursos que tranquil·litzen la consciència de l’opinió pública, que l’adormen i li fan admetre allò que, des del punt de vista dels drets humans, resulta inacceptable. Estan en joc els drets de les dones, però també la democràcia i la “prostitucionalització” de la nostra ciutat.
La FAVB reitera la seva demanda de participació al consell assessor del servei municipal ABITS, així com la proposta de conduir una gran enquesta sobre la realitat de la prostitució a la nostra ciutat.
