L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el passat 15 de juliol la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via, fent el primer pas perquè l’antic cinema Comèdia es pugui convertir en el Museu Carmen Thyssen, un projecte d’iniciativa privada que planteja diverses qüestions que són de debat i interès públic.
L’emplaçament d’aquest nou museu sobre les restes del Palau Marcet, catalogat com a Nivell B -Bé d’Interès Cultural de Caràcter Local (BCIL)-, es troba en una de les zones més cèntriques de la ciutat, on el 90% dels equipaments existents són de titularitat privada. És una àrea densament afectada pel turisme, la gentrificació i els conflictes de convivència, catalogada com a Espai de Gran Afluència i amb un grau de saturació que no es podrà resoldre per molts estudis de mobilitat que es facin, atesa la voluntat dels promotors del museu d’aconseguir 1.000.000 de visitants l’any.
Segons paraules de la regidora i tinent d’alcalde Laia Bonet, “el projecte reforça Barcelona com a referent cultural”. La ciutadania, mentrestant, es pregunta quina és la política municipal en matèria de cultura, l’interès públic d’aquest projecte, el projecte museològic que el fonamenta i el seu pla de viabilitat o de sostenibilitat. Quin serà el vincle amb el teixit cultural i artístic de la ciutat, amb els equipaments de proximitat i els col·lectius que treballen perquè la cultura sigui un dret més enllà del negoci?
Però és en el terreny urbanístic on hi ha la clau. La modificació a la carta del PGM i de la fitxa de patrimoni del Palau Marcet, que originalment protegien la volumetria i les façanes, permet ara col·locar 9.755 m² de sostre edificat sobre rasant, presumiblement el mateix sostre potencial de l’edificabilitat de l’entorn de l’Eixample. Però es vulneren dos preceptes urbanístics: la profunditat edificable de 25,70 metres i l’alçada reguladora de la Gran Via de PB+9 plantes -és a dir, planta baixa (PB) més nou plantes-, que supera l’alçada reguladora màxima de l’Eixample, fixada en PB+6 plantes.
El sostre edificable que l’Ajuntament reconeix és excessiu per evitar l’afectació del Palau Marcet, ja que tot i tenir la volumetria protegida i formar part del Conjunt Especial de l’Eixample i del Sector de Conservació i Manteniment de l’Eixample, la proposta mutila totalment l’antic palau, quedant reduït al volum triangular del xamfrà de l’antic vestíbul del cinema Comèdia i dues façanes pantalla, amb la senzilla operació de modificar -a conveniència del privat- la fitxa de patrimoni i amb l’objectiu final de permetre una operació immobiliària especulativa.
Pel que fa a la nova volumetria proposada, a més dels despropòsits patrimonials i de les vulneracions urbanístiques per aconseguir els 9.755 m² sobre rasant, ens preguntem què amaga aquesta insistència en la utilització de colors i textures, en aquest cas el blanc, en contrast amb l’entorn cromàtic de l’Eixample, que no respecta la Carta de Color.
Ja fa anys que assistim a una involució en el departament municipal de Patrimoni perquè, en definitiva, en el pensament neoliberal, el patrimoni sempre ha estat una molèstia per al negoci. El mes d’octubre del 1996, es van presentar i aprovar per la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de l’Eixample uns criteris d’intervenció al passeig de Gràcia, tot indicant que les propostes haurien de ser analitzades i aprovades per aquesta Comissió, un treball que va acabar a la paperera.
Sembla que els estaments municipals prefereixen anar acumulant conflictes patrimonials, que constantment posen en evidència la contradicció entre el Catàleg del Patrimoni i l’edificabilitat prevista pel PGM, i que al final sempre acaben en remuntes com les de Can Serra, el Palau Vedruna i tants altres conflictes de tota mena que, si més no, també han acabat als tribunals, com l’Illa Sandoz (sentència de 2014), l’Hotel del Palau (sentència de 2014), la Masia de Can Planes (sentència de 2015), la Casa Muley Afid (sentència de 2016), la Rotonda (sentència de 2019), Can Raventós (sentència de 2025), etc.
Finalment, en el cas que el sostre edificable fos inferior al sostre màxim de l’Eixample a causa de respectar els paràmetres urbanístics i de la integritat del Palau Marcet, cal preguntar-se per què s’hauria d’esgotar necessàriament el sostre edificable d’un equipament. La raó la trobarem en el fet que, tractant-se d’un negoci privat amb una inversió de 75 milions d’euros efectuada abans de l’aprovació de la modificació del PGM, l’actiu principal està en l’explotació comercial dels milers de visitants, en el lloguer de 2.750 m² de superfícies d’activitats complementàries de comerç i restauració, i en el valor patrimonial de l’edifici resultant, a efectes de plusvàlues o futures transaccions, quan el Museu Thyssen perdi la seva funció.
Per aquesta raó, no pot aprovar-se aquesta modificació del PGM sense un estudi de viabilitat econòmica i financera de l’equipament privat, on cal justificar a l’administració pública quins seran els beneficis, les càrregues i les plusvàlues a redistribuir entre el privat i el públic. És el que diu l’article 4.2.b de la Llei del Sòl 7/2015: “La legislació sobre l’ordenació territorial i urbanística garanteix la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’acció dels ens públics en els termes que preveu aquesta Llei i les altres que siguin aplicables”.
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) i altres entitats rebutgem frontalment aquesta modificació del PGM per al futur Museu Thyssen i hi presentarem al·legacions, per les raons fins ara argumentades:
- Emplaçament en un espai de gran afluència i injustificable amb l’estudi de mobilitat.
- Inexistència d’una política cultural coherent i de proximitat.
- Modificació a la carta de la fitxa del Catàleg del Patrimoni.
- Mutilació de la protecció del Palau Marcet com a Bé Cultural d’Interès Local.
- Vulneració dels paràmetres de profunditat edificable i alçada reguladora màxima de l’Eixample, així com la Carta de Color.
- Inexistència d’un estudi de viabilitat econòmica i financera que justifiqui els beneficis, les càrregues i les plusvàlues del negoci proposat.
- Haver deixat perdre l’oportunitat d’exercir el dret de tanteig i retracte de l’immoble per part de l’Administració.
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb)
Llistat d’entitats adherides
Antic Teatre Espai de Creació
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic
Associació Antic Gremi Revenedors, 1447
Associació de Restauradors de Patrimoni Arquitectònic (arParq)ònic
Associació l’Horitzó Dansa
Assemblea Sarrià-Sant Gervasi 15M
Associació Som Collserola
AV Clot-Camp de l’Arpa
AV Dreta de l’Eixample
AV Esquerra de l’Eixample
AV Font d’en Fargues
AV Fort Pienc
AV Horta
AV Joan Maragall del Guinardó
AV Maresme BCN
AV Poblenou
AV Porta
AV Provençals de la Verneda
AV Sagrada Família
AV Sant Andreu de Palomar
AV Sarrià
AV Satalia
AV Som Barri
AV Trinitat Uneix
AV Zona Universitària
Barcelona Connecting Architecture
Barcelona en Comú
Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals
Comissió de la Dignitat
Comissió de Memòria Històrica El Poblet-Sagrada Família
CONFAVC
Consell d’Associacions de Barcelona
Consell de Joventut de Barcelona
Consell de la Joventut Horta-Guinardó
Cooperasec
Coordinadora d’Entitats de Poble-sec
Coordinadora d’Entitats pel Teatre Arnau
Coordinadora de Veïns de Mejía Lequerica
ERC Barcelona
Federació d’Entitats Calàbria 66
Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa
Fem Sant Antoni
Guerrilla Raval
Plataforma Can Baró
Plataforma “Salvem el Patrimoni de Les Corts”
Podem Catalunya
Que no pase a privado
Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
SOS Monuments
Traductores
Vecinos del Raval
Veïns en Defensa de la Barcelona Vella
XEX Barcelona
Signa el manifest en aquest formulari.
Presenteu les vostres al·legacions aquí abans del 23 de setembre amb aquest model:
Consulta les al·legacions presentades per la Favb aquí.
