Tard, molt tard. Però per fi ha arribat la sentència del cas Palau. I és contundent i dona la raó al que sempre vam defensar des de la Favb: que a més del saqueig executat per les famílies Millet i Montull, el Palau era una tapadora utilitzada per camuflar els pagaments corruptes de l’empresa Ferrovial a CDC.
Podem discutir si les penes són les més adequades. Podem lamentar que els representants de l’empresa corruptora hagin sortit indemnes, gràcies a la figura de la prescripció. Podem indignar-nos pels 6 milions que no s’ha pogut saber on han anat (gràcies al boicot dels bancs). Però, malgrat tot, és una bona sentència. I justifica l’esforç fet per les diverses juntes de la Favb, pels nostres advocats i per tota la gent que ens va donar suport econòmic i moral. Moltes persones que hem aconseguit una modesta però real victòria. Des de la Junta no podem més que agrair tota aquesta feina.
L’anunci de la resolució definitiva del projecte de construir un hotel és una segona bona notícia. Totalment merescuda per la lluita de les associacions del Casc Antic i el veïnat del barri.
El cas Palau és una lliçó sobre l’interès públic. Hem vist defensar-ho a Joan Llinares, l’administrador del Palau que va permetre documentar molts dels draps bruts de l’afer. També en l’actuació curosa dels representants de la justícia, que han dictat una sentència raonada i informada.
A l’altra banda, els saquejadors d’allò públic.
Els Millet i Montull que van comptar amb la complicitat, com a mínim passiva, dels personatges de l’elit local que integraven els òrgans del Palau. Les empreses que han convertit la corrupció en una pràctica habitual. I un partit polític que està immers en una varietat de casos de corrupció.
No podem entendre que Artur Mas es ratifiqui en la seva innocència quan han estat paleses totes les maniobres que ha fet el seu partit per posar obstacles a la investigació. Catalunya està en una situació delicada que exigeix respostes de gran altura. La gent de CDC podria donar un primer exemple demanant disculpes, retirant tothom que va tenir responsabilitats en aquests afers i afavorint polítiques veritablement defensores de l’interès públic.
