Tel.: (+34) 93 412 76 00

La futura seu de la Cambra de Comerç al 22@ enfada el moviment veïnal

La futura seu de la Cambra de Comerç, ubicada en un gratacels al 22@ -a l’avinguda Diagonal, número 59, cantonada amb Selva de Mar-, remou el moviment veïnal de Sant Martí, abans i tot de formalitzar-se el projecte. Es tracta d’una iniciativa que va començar a gestar-se en temps de l’alcalde Joan Clos i que s’ha concretat durant el mandat d’Ada Colau: l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar el 2006 a la Cambra el dret de superfície a 75 anys amb opció de compra d’un terreny municipal per fer-hi un edifici d’oficines, i des del 2019 es compromet a ser-ne el principal llogater.

Fonts de la Cambra confirmen que negocia amb el Consistori els últims “serrells” per “tancar els acords”, que requeriran una aprovació definitiva dels òrgans de Govern municipals. Tant el conveni general com el contracte d’arrendament “estan en tramitació, però no s’han formalitzat”, confirmen portaveus del govern Colau. En un comunicat, la Favb i les associacions veïnals del Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim han titllat l’operació d’“escàndol en tota regla” per la “privatització de facto d’un sòl públic”.

Lloguer municipal durant 35 anys

La iniciativa s’ha publicitat molt poc, el que ha afavorit la difusió de dades errònies i confusions. L’abril del 2019, la tinent d’alcaldia Janet Sanz i l’aleshores president de l’entitat Miquel Valls van firmar un conveni que actualitzava el del 2006, afegint-hi el lloguer municipal. Aquest nou acord es va aprovar al plenari de Barcelona el 3 de maig, a tres setmanes de les eleccions. Segons aquests documents, l’Ajuntament llogarà 13 de les 21 plantes del futur edifici, que suposen més de 12.000 m² per a oficines i arxius, i amb capacitat per a un miler de treballadors, que ara estan dispersos en espais de lloguers més cars. L’arrendament seria per “no menys de 35 anys” a partir del lliurament, que es preveia per al 2022, però que ja s’estima per a la segona meitat del 2026. El preu màxim que pagarà el Consistori són 13,8 euros/m², és a dir, uns 4,4 milions d’euros anuals amb l’IVA inclòs.

Possible pèrdua de sòl públic

La cessió d’ús firmada el 2006 donava dret a la Cambra a comprar el solar municipal. De moment, l’interessada no té decidit si ho vol fer o no. Si no s’efectua la compra, l’edifici ja construït i en funcionament passaria a mans municipals l’any 2085. En cas contrari, el terreny es privatitzarà i el Consistori serà un llogater més de l’immoble.

El projecte acumula un gran retard, primer a causa de la crisi immobiliària i més tard perquè va ser qüestionat dins la mateixa Cambra després de la victòria de la candidatura independentista Eines de País. Entre una cosa i altra, va quedar obsoleta la data límit (2020) per a la compra d’un edifici que no s’havia ni començat a construir. Així, entitat i Consistori van pactar el setembre del 2021 allargar l’opció de compra del terreny fins al juny del 2030. “El nou preu fixat és de 16.152.000 euros, actualitzable anualment amb l’IPC”, indiquen fonts municipals.

Externalització de l’obra

Per complicar més l’operació, la Cambra vol recórrer a un inversor privat que financiï la construcció de l’edifici. Fonts de l’ens empresarial confirmen que preveu treure a licitació “a principi del segon trimestre del 2023” un contracte per construir el gratacels, llogar-ne les plantes i fer-ne el manteniment durant 35 anys. Passat aquest termini, la Cambra recuperaria el control de l’espai. L’ens empresarial li pagaria a aquest tercer uns 5,5 milions d’euros anuals. Ja disposa de llicència d’obra i calcula que, un cop adjudicat el contracte, la nova seu pot estar enllestida en 30 mesos.

Dos milions a fons perdut

Una clau per entendre la reactivació del projecte és el cost que té l’espera. Els últims quatre anys, la Cambra ha hagut de pagar a fons perdut a l’Ajuntament un cànon anual per mantenir la cessió d’ús del solar. Les quantitats aportades des del 2018 fins al 2021 sumen quasi dos milions d’euros. El govern d’Ada Colau defensa l’operació per abaratir el lloguer de les seves oficines sense haver de fer cap inversió directa i dona per fet que la venda no es consumarà: “L’interès municipal en aquesta operació és poder disposar d’un edifici corporatiu per a oficines, a un preu de lloguer per sota del preu de les oficines a la ciutat i sense haver de destinar una part del pla d’inversions, i que a la finalització del dret de superfície passarà a ser municipal”.

Enuig veïnal

Al moviment veïnal aquesta operació li sembla “de molt difícil justificació”. “No sembla que aquesta actuació vagi en la direcció de guanyar patrimoni municipal per reduir la important despesa en lloguer corrent que afronta l’Ajuntament”, afegeix el comunicat de la Favb i les associacions veïnals de la zona. Trobaria molt més lògic “que l’Ajuntament fos el promotor d’aquest edifici per poder ubicar-hi les seves oficines i els equipaments de proximitat que el barri necessita”. “Que en un solar públic amb qualificació de 7B (Equipaments comunitaris i de proximitat de nova creació) es pugui fer negoci immobiliari llogant oficines no és admissible i dubtem de la legalitat”, assenyala, per afegir també que veu “excessiva” l’alçada prevista. “Estem estupefactes per la nul·la informació donada al veïnat”, remata el comunicat.

El solar que ha d’acollir la seu de la Cambra de Comerç.

Favb.cat