El 21 de novembre de 2020 a mitja tarda saltava un primer titular via Twitter que poc tenia a veure amb el que realment havia passat: “Abatut un home amb un ganivet a Barcelona”. De manera immediata es va començar a especular amb un suposat atac “terrorista”, però a mesura que passaven els minuts els nombrosos testimonis presencials en un passeig de Sant Joan atapeït a aquelles hores d’un dissabte posaven llum a la versió inicial.
El veïnat ho tenia clar, ni van veure cap ganivet ni van percebre cap perill en la persona tirotejada, un sensesostre de tarannà molt pacífic -segons van explicar des de la Fundació Arrels, que l’havien atès recentment- que va quedar durant dies al llindar entre la vida i la mort.
Canvi de nom, vells coneguts
El caporal de la Guàrdia Urbana autor dels dos trets havia baixat -trenta segons abans de disparar- d’un dels furgons de la unitat d’antiavalots municipal, recentment rebatejada amb el nom d’UREP (Unitat de Reforç a l’Emergència i la Proximitat) però històricament coneguda com UPAS o les seves cosines germanes UNOC i USP.
En tota aquesta sèrie de sigles hi trobem un denominador comú, es tracta d’un selecte grup de policies molt cultivats al gimnàs, amb un llarg currículum de porra fàcil i emprats pels successius governs municipals en aquells operatius més delicats políticament i mediàticament.
Es van estrenar amb els Jocs Olímpics, i en la seva memòria d’actuacions hi trobem el desallotjament amb acarnissament de l’acampada del 0,7 a la plaça de Sant Jaume en la vigília del Nadal de 1995 (que va desencadenar la dimissió del regidor Antoni Lucchetti) i també el de l’acampada indignada de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 2011.
El govern d’Ada Colau s’havia compromès l’any 2015 a dissoldre’ls, però fruit de les pressions dels sindicats corporatius i de la cúpula del cos va fer marxa enrere. Durant quatre anys van intentar infructuosament reciclar els agents que integraven les unitats antiavalots, uns 600 entre els equips diürns, nocturns i de cap de setmana.
Aval als antiavalots
L’arribada del socialista Albert Batlle a la cúpula política de la Guàrdia Urbana va significar a la pràctica un salconduit per als antiavalots, i ho van plasmar a finals de juliol de 2019 amb un vídeo enregistrat al carrer de Pelai, on els agents actuants -que circulaven en una caravana de quinze vehicles- cridaven el seu particular “Van a flipar” en referència als venedors ambulants de les Rambles.
Les imatges van suscitar una allau de crítiques al govern municipal. El tiroteig al sensesostre i les intervencions contundents en matèria d’ordre públic sempre s’han llegit internament com actuacions correctes, malgrat la indignació d’una part de la ciutadania. Manca d’autocrítica i excés de corporativisme. Ara, un cop superades les incerteses per l’arribada dels comuns al consistori, la inèrcia endèmica a fer política des de dins del cos policial torna a reflotar.
El cas d’Ester Quintana
Quan la víctima del passeig de Sant Joan encara es trobava en coma induït alguns representants sindicals de la Guàrdia Urbana aprofitaven per reclamar (en sintonia amb la prefectura del cos) la incorporació de les pistoles Taser, donaven per bona la controvertida actuació i posaven el focus en la seguretat dels agents actuants. Una reclamació similar havien fet deu anys enrere en relació a les escopetes de bales de goma, però en aquella ocasió no se’n van sortir perquè les va prohibir el Parlament de Catalunya arran del cas d’Ester Quintana.
La dotació d’armament dels funcionaris del cos sempre ha estat polèmica malgrat que històricament ja havien patrullat sense armes de foc en els anys posteriors a la Setmana Tràgica i durant una curta etapa poc després de constituir-se els ajuntaments democràtics de la transició. Malgrat que en aquells primers anys del postfranquisme des de CCOO es defensava un model de patrulles sense pistola equiparables als agents cívics, la designació de Julián Delgado com a superintendent -amic personal d’Alberto Royuela, subhaster i antic membre de la Guardia de Franco- va esvair tota possibilitat de transformació.
