Tel.: (+34) 93 412 76 00

Ampliació del Clínic, l’hora d’abatre les cartes

Alguna cosa es va aclarint enmig de l’espessa boirina que envolta encara l’ampliació de l’Hospital Clínic. Després de mesos de vaguetats i d’indefinició -i si no es produeix cap gir inesperat de guió-, tant l’Ajuntament com la Diputació de Barcelona semblen entendre per fi que aquest projecte no es pot encabir dins del recinte de l’Escola Industrial…, llevat que acceptéssim arrasar literalment tot el que hi ha actualment, que no és poc.

Que se’ns perdoni la immodèstia, però si no ho diem nosaltres ningú no ho farà: en la reflexió i en el pronunciament que, en aquest sentit, hem pogut finalment escoltar de boca del senyor Jordi Martí, regidor del districte de l’Eixample, deu haver pesat la inquietud manifestada pel moviment veïnal i la societat civil pel que fa a la preservació del patrimoni i la funcionalitat d’un espai pacificat que representa la superfície de dues illes al bell mig de la zona més densa de la ciutat.

El Clínic vol més espai
Ja fa temps que l’Hospital Clínic aspira a créixer. Prou bé que ho sabem a l’Esquerra de l’Eixample. De fet, el solar de Germanetes, on s’està duent a terme un conjunt d’equipaments educatius i residencials, fou cedit a l’Ajuntament mitjançant una permuta amb l’emplaçament de l’antiga caserna de bombers del carrer Provença, on el Clínic projectava ampliar les seves instal·lacions.

Aquests plans mai no van prosperar, i aquest solar, adossat al Mercat del Ninot, acull avui de manera provisional un jardí. Es va parlar, durant els anys més durs de l’última recessió, de dificultats econòmiques. Més endavant, s’evocarien problemes tècnics, lligats al pas del túnel de l’AVE, per establir una connexió operativa entre el vell hospital i les noves dependències a construir. Ara, però, sembla que el problema seria més aviat d’espai. El Clínic diu que en necessita més, molt més.

Globus sonda intencionat?
De quina superfície exactament estem parlant? Quines serien les dimensions i característiques del projecte que el Clínic té en ment? No ho sabem. Ni tan sols sabem si els mateixos responsables ho tenen clar.

El cas és que, a l’estiu, la premsa es va fer ressò, com si la cosa ja estigués prou lligada entre l’Hospital i les administracions concernides, d’un pla pel qual es posaria el recinte de l’Escola Industrial a disposició d’un projecte de grans dimensions. Des del districte ens diuen ara que això era una informació esbiaixada, un globus sonda llençat pel Clínic que segurament ha començat a agitar-se davant la possibilitat d’acollir-se als fons de finançament anunciats per la Unió Europea.

El cert, però, és que aquest anunci va suscitar inquietud. Naturalment, ningú pot desitjar més que nosaltres que un gran centre de referència, alhora hospital comunitari i altament especialitzat, capdavanter en recerca biomèdica, estretament vinculat al barri i a la ciutat, desenvolupi plenament les seves potencialitats. Però la idea d’ubicar un gran complex hospitalari a l’Escola Industrial ens semblava un despropòsit. El seu recinte acull, a més a més de dependències de la Diputació, un valuós patrimoni arquitectònic, instal·lacions esportives i educatives, infraestructures, zona verda… Estàvem parlant de pèrdues irreparables per a la ciutat i d’interrogants inquietants sobre el futur d’equipaments que són vitals per a l’Esquerra de l’Eixample.

Alerta veïnal
Des de les associacions veïnals de l’Eixample i la Favb es va llançar un crit d’alerta i es va començar a demanar explicacions a les parts implicades. Ben aviat, amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes i d’altres entitats de professionals compromesos en la defensa del patrimoni, de SOS Monuments i de la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, es constituiria la plataforma Un nou Clínic és possible, salvant el recinte de l’Escola Industrial per reclamar que “l’Escola Industrial sigui qualificada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, com a referent emblemàtic de la modernitat catalana amb més de 100 anys d’història”, així com la preservació “d’un dels pocs espais lliures que queden a la trama Cerdà, garantint que tot el recinte segueixi obert al barri, i conservant les activitats docents, esportives i socials que actualment s’hi desenvolupen”.

En el decurs de la Festa Major de l’Esquerra, l’AV va organitzar un primer debat sobre la qüestió. La posició municipal era aleshores vaporosa, i no anava gaire més enllà del desig de conservar el Clínic al barri, cosa que, a aquestes alçades, ningú sap què vol dir ni què implica. La pressió va permetre, tanmateix, de saber que, prèviament a la polèmica, l’Ajuntament havia suggerit la possibilitat de realitzar el projecte a la Fira de Montjuïc… i que el Clínic la va desestimar per manca d’espai!

Ara hem avançat una mica. Però déu-n’hi-do el nivell d’opacitat i d’informacions contradictòries. De vegades hem tingut el sentiment que, des del Clínic, es diu a cada interlocutor allò que vol sentir. Parlant amb el Col·legi d’Arquitectes, no es va descartar, per exemple, la possibilitat de descompondre les activitats del Clínic (assistencials, docents, de recerca) en diferents emplaçaments. Una hipòtesi perfectament raonable que permetria, per exemple, garantir la funció comunitària de l’hospital a l’Esquerra de l’Eixample, sense condicionar-ho tot a l’exigència d’un disseny unificat, impossible d’encabir d’una sola peça al barri.

Ja és hora, doncs, que el Clínic abati les seves cartes i que tothom parli amb claredat.

Interessos privats i bé comú
Hem sabut pel regidor del Districte que ben aviat se signarà un protocol que fixarà el marc del diàleg entre l’hospital i l’administració municipal per tal de construir una solució adient a les necessitats del projecte i l’interès de la ciutat. De fet, estem parlant d’un projecte de gran abast. És important que, a partir d’ara, les coses es facin de manera transparent i participada. No podem ignorar que el Clínic és -i serà més encara- una joia cobejada per molts interessos privats, desitjosos de propiciar i explotar derivades mercantils d’un centre tan prestigiós.

El com condicionarà molt el què. L’emplaçament o emplaçaments que puguin proposar Ajuntament i Diputació, les permutes que es puguin negociar, sense oblidar l’empara que donin al projecte davant d’Europa, permeten a les administracions públiques tibar legítimament per tal que el resultat jugui a favor del bé comú. Hora d’abatre les cartes. Juguem les nostres amb intel·ligència.

Sylviane Dahan és presidenta de l’AV de l’Esquerra de l’Eixample

El recinte de l’Escola Industrial, que acull un valuós patrimoni i serveis per al barri, és un dels pocs espais lliures que queden a la trama Cerdà

Favb.cat