Encara que s’autodenomina nouvingut a Sant Adrià de Besòs, el president de l’Associació Veïnal Sant Joan Baptista, Antoni Pons, és segurament una de les persones que millor coneix aquest racó del pla de Barcelona i, en concret, el districte que va des del costat esquerre del Besòs fins a Badalona. Una zona que, com la resta de districtes de Sant Adrià, no compta amb fronteres naturals, sinó que “està delimitada per les grans infraestructures que la travessen”.
“Les rondes, la C-31 o l’R1 de Rodalies no només minen el territori d’una manera més permeable que a Badalona, sinó que generen un problema de contaminació ambiental, acústica i lumínica”, assenyala. És una trama de grans vials que les entitats reclamen que es pacifiquin i se soterrin. “En un túnel de doble alçada, tal com es va projectar el 2010”, concreta. “La nostra idea és destinar l’espai a cosir la ciutat i la platja amb un gran corredor verd, no a crear nous barris, perquè, per densitat de població i per les condicions geogràfiques, el sector pot col·lapsar”.
Però, a què es refereix quan parla de “condicions geogràfiques”? “L’Agència Catalana de l’Aigua [ACA] ha advertit que aquesta zona és inundable i que, per l’efecte de les infraestructures que tenim, si es produeix una gran rierada al Besòs, com passa cada cent anys, bona part de l’aigua quedarà atrapada a Sant Adrià”. “Tanmateix, aquí tothom vol fer nous barris al voltant de les Tres Xemeneies”, denuncia. Una nova febrada pel totxo que ignora la quantitat d’habitatges buits que s’acumulen a les finques: “Les darreres dades són del 2007; aleshores al barri, de 3.270 habitatges que teníem, 429 estaven buits, i en el conjunt de la ciutat, de 15.100, 1.544 tampoc tenien cap inquilí”.
Més enllà de l’aire insalubre que respiraran els futurs veïns a conseqüència de les toxines que alliberen la incineradora de Tersa -“que acostuma a cremar de nit per amagar el fum”- o la planta de generació d’electricitat per cicle combinat a gas, Pons destaca com les platges i el sòl sobre el qual s’ha aixecat la ciutat segueixen molt contaminats. “Aquests barris s’han creat on hi havia indústries metal·lúrgiques i químiques, on els metalls pesants es van filtrar al sòl; és el nostre mal endèmic, però aquí alguns volen amagar la contaminació sota la catifa”.
