Tel.: (+34) 93 412 76 00

Cap a un Pla Estratègic Urbà de la Barcelona Nord

El Pla Estratègic Urbà de la Barcelona Nord, presentat en roda de premsa avui a la seu de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb), va néixer el 2021 de la necessitat de fer front a la vulnerabilitat social d’alguns dels barris de rendes més baixes de la ciutat. Elaborat per la Comissió d’Urbanisme de la Favb, té l’objectiu de posar en comú les necessitats i problemàtiques detectades en cada territori per poder pensar globalment, des del punt de vista urbà, el conjunt dels barris del Nord de Barcelona al voltant de l’eix Besòs (Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet).

A partir d’aquest treball, s’han presentat presentat les quatre reflexions principals de l’estudi, que volen marcar el rumb d’un Pla Estratègic Urbà de la Barcelona Nord:

1. Dotar de continuïtat el Parc Lineal de la Sagrera a Can Zam

Entenem la creació del Parc Lineal de la Sagrera com una oportunitat per connectar l’entorn de l’Estació fins a Can Zam, superant el Nus de la Trinitat fins a Montcada i Santa Coloma.

Apostem per un parc equipat que tingui continuïtat amb els equipaments i el sistema d’espais verds existents, per generar zones de permeabilitat al llarg del perímetre del parc i futurs pols de centralitat als barris. Alguns elements a tenir en compte són:

1. Mantenir el caràcter metropolità del Triangle d’Estadella.
2. La requalificació de l’edifici de la Paperera com a equipament de caràcter metropolità i zona verda com a balcó al riu Besòs, prolongant l’eix cap al nord.
3. Realitzar un estudi de cotes per a la connexió entre el Nus de la Trinitat i Can Zam. Cal prioritzar l’estudi de traçat d’un itinerari per poder travessar el nus abans del pont de Santa Coloma fins a la fàbrica de paper.

Apostem també per la reconnexió, tant biològica com cívica i veïnal, a través de carrers i àrees amb vitalitat, des de l’Estació fins a Can Zam. Les principals actuacions que es necessiten a l’espai públic són:
4. El desenvolupament del sector Prim i la seva connexió amb el parc i el mar.
5. La priorització d’un estudi de traçat d’un itinerari que superi el Nus de la Trinitat, alliberant el pas de la B-20 i la cobertura de les vies de la R2 i l’AVE.
6. Estudiar l’execució de la nova amplada del pont de Sarajevo sobre la Meridiana. Pacificar el trànsit i que la Generalitat faci el traspàs de competències per a l’àrea a partir del pont.
7. Potenciar el carrer Gran de Sant Andreu i Sagrera fins a Garcilaso com a eix cívic i comercial.

2. Recosir els barris a les dues bandes del Parc Lineal amb connexions transversals més enllà del riu Besòs

Un dels objectius principals és recuperar la connexió dels barris dels dos costats del futur Parc Lineal, avui trencat per les diferents infraestructures viàries i ferroviàries. Es necessiten operacions concretes, com per exemple:
1. Obrir la rambla Prim des de l’eix Sagrera fins al mar.
2. Potenciar la transversalitat entre el Torrent d’Estadella i el carrer Parellada (antic Torrent d’Estadella).
3. Pacificar el passeig de Santa Coloma, ampliant el pont per a vianants.
4. Preveure un nou pont que permeti la connexió entre Santa Coloma i el barri de Can Sant Joan, a Montcada.
5. Es proposa la construcció d’un pont de vianants per sobre del Besòs entre el nou equipament de la fàbrica de paper i el parc de Can Zam.
6. El soterrament de les línies de ferrocarril a Vallbona, en el tram entre Montcada i el Nus de Trinitat.

3. Connectar els barris de muntanya de Collserola-Besòs amb Vallbona i les noves avingudes metropolitanes del PDUM

El Pla proposa solucions per connectar els barris de muntanya del nord del Besòs (Torre Baró, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs), tant entre ells com amb els barris que els envolten (Vallbona, la Trinitat, Roquetes o Montcada), dels quals estan avui prou aïllats. Entre les diverses estratègies plantejades a l’estudi, destaquem:
1. La possible recuperació dels tres trams existents de l’aqüeducte com a passera de connexió per a vianants que connecti de forma lineal Can Cuyàs i Ciutat Meridiana; Ciutat Meridiana i Torre Baró, per sobre del torrent de la Font Muguera; i les dues vessants del torrent de la Font d’en Margues.
2. Millorar els passos actuals de vehicles entre la C-17 i Ciutat Meridiana, allargant la connexió fins a l’altra banda de les infraestructures viàries connectant amb la nova avinguda.
3. Habilitar el pas en forma de túnel sota les infraestructures entre el polígon de Can Cuiàs i Vallbona. Aquest pas requereix una dignificació de l’entorn i una connexió amb la nova avinguda, actualment ramal de la C-17.
4. Realitzar un estudi dels terrenys amb qualificació urbanística en clau 9 i 3 com a àmbits d’oportunitat per poder pensar com generar continuïtat entre el polígon de Can Cuiàs i Montcada.

4. Integrar el teixit productiu als barris històrics, potenciant àrees de permeabilitat entre el Besòs i el Parc Lineal

Els barris històrics del Bon Pastor i Baró de Viver, avui encapsulats entre àrees industrials, requereixen solucions per recuperar la connexió amb el territori del voltant i solucionar el desequilibri d’us entre teixit d’habitatge i teixit productius. Entre les estratègies plantejades més urgents, destaquem:

1. Potenciar la connexió de l’eix del Carrer de Caracas, com a recorregut per als vianants entre Baró de Viver i el Bon pastor.
2. Potenciar el traçat de l’antic torrent de Can Campanyá (carrer Tucumán) com a eix de connexió fins al Besòs des del Parc Lineal.
3. Considerar les reserves d’equipaments i el verd com a potencials territoris de permeabilitat entre el teixit productiu, el parc, els habitatges i el riu. Per exemple, la reserva d’equipament al carrer Caracas i la parcel·la d’equipament al carrer Ciutat d’Asunción.
4. Soterrament de la línia del tren R1 cap al Maresme fins a Montgat.
5. Conservar el sostre industrial i plantejar algun mecanisme per generar sòl públic de caràcter productiu.
6. Considerar la redistribució de l’edificabilitat que contempla la nova estació de la Sagrera (90mil m²) per donar una façana al parc (habitatges o terciari, depenent de la necessitat del territori per donar-li més vida).

Consideracions finals

A partir d’aquest estudi, la Favb reclama a curt termini:
1. Que es generi una Taula de reflexió sobre el caràcter del futur parc equipat.
2. Un estudi de mobilitat integral del àmbit.

Podeu consultar el text íntegre de l’estudi: “Cap a un Pla Estratègic Urbà de la Barcelona Nord”.

Mapa del Pla Estratègic Urbà de la Barcelona Nord.

Favb.cat