El Consorci de Turisme de Barcelona va ser creat per l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció només un any després dels Jocs Olímpics, iniciativa del llavors alcalde Pasqual Maragall.
Es dedica a promoure i fomentar el turisme i el comerç a la ciutat, i està regulat per un Consell General i un Comitè Executiu. L’alcaldessa Ada Colau és la presidenta del Consell, del qual també formen part el màxim representant de la Cambra, Miquel Valls; el regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme, Agustí Colom, i el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos. D’altra banda l’empresari hoteler, Joan Gaspart, presideix el Comitè, i Colom i Clos n’ostenten la vicepresidència.
L’exdiputat socialista Jordi William Carnes era el director general de Turisme de Barcelona des de 2014, però fa uns mesos va anunciar la seva dimissió, només uns dies abans que es fes pública una auditoria encarregada pel govern municipal, que destapava despeses no justificades en viatges, allotjaments i dietes durant la seva gestió. Concretament, dels 548.000 euros que va gastar l’òrgan en viatges de personal l’any 2016, n’hi ha 83.000 sense justificació, autorització prèvia o sense la còpia del tipus de canvi en el moment de fer la transferència, quan els viatges es realitzaven a països que no fan servir l’euro.
Algunes de les irregularitats que detectava l’informe estaven directament relacionades amb la targeta Visa que William Carnes feia servir per a les despeses derivades de la seva activitat, tot i que també n’hi havia algunes vinculades a altres treballadors del consorci.
Tal com va desgranar el diari El Periódico, entre els conceptes que l’auditoria destacava com a no justificats s’hi trobaven, per exemple, “una estança per a 4 persones a Dubai (7.980 euros), un vol a Nova York (2,795 euros), un sopar de Nadal per a 250 comensals (14.949 euros) o vuit menús més un projector al restaurant Windsor de Barcelona (460 euros)”. Al respecte, els responsables de l’auditoria notificaven incidències del tipus “No hi ha autorització signada”, “No consta justificació de la despesa” o “Seria necessari tenir còpia del tipus de canvi en el moment de fer la transferència”.
El fins ara director general de Turisme de Barcelona va prendre possessió del càrrec fa quatre anys, però ja havia estat vicepresident del consorci com a regidor de promoció econòmica entre 2007 i 2011. Tot i així, William Carnes s’havia donat a conèixer temps enrere per la seva trajectòria en diverses administracions gestionades pel PSC.
Del 2003 al 2006, va ser Director General de Desenvolupament Rural. Durant un breu període de temps va ser conseller d’Agricultura del govern tripartit i després, va saltar a l’Ajuntament de Barcelona, on va exercir de primer tinent d’alcalde. També va presidir Mercabarna i la societat municipal 22@. A les eleccions municipals de 2011 va ser reelegit i va passar a l’oposició amb el grup socialista fins al 2013, quan va deixar el Consistori per fer el salt a l’empresa privada.
Ball de xifres
Com a director general de Turisme de Barcelona, la retribució de William Carnes era de 149.996 euros bruts anuals amb un màxim de 30.000 euros de retribució variable. Tot i així, el seu salari era inferior al del seu predecessor, Pere Duran, que va dirigir el consorci des de l’any 2.000 i que cobrava 180.000 euros bruts anuals, amb 20.000 euros com a màxim de retribucions variables.
William Carnes va anunciar la seva dimissió l’1 de febrer per carta, però no va detallar els motius que el van portar a prendre aquesta decisió. Malgrat que aquestes irregularitats han situat Turisme de Barcelona sota els focus mediàtics, la Favb, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i diverses plataformes veïnals ja havien denunciat opacitat dins la gestió de l’ens, i el fet que una part dels ingressos provinguin de les arques públiques.
Al Consorci hi està representat el sector públic i el sector privat, que té un pes superior. Concretament l’Ajuntament té una representació del 45%, mentre que el 55% restant se’l reparteixen entre la Cambra de Comerç (45%) i la Fundació Barcelona Promoció (10%), la qual va ser impulsada per la mateixa Cambra.
Tot i que la representació que ostenten el sector públic i el privat no és molt diferent, sí que ho són les quantitats de diners que hi aporten els tres actors: en el pressupost del 2018, que està previst que sigui de 54,5 milions d’euros, el Consistori hi invertirà 5,7 milions, dels quals 4,5 provenen directament de la recaptació de l’impost sobre estades turístiques. La Cambra de Comerç, per la seva banda, hi aportarà només 15.000 euros i la Fundació Barcelona promoció, no hi aportarà res.
A la dotació pública se li sumen també els 380.000 euros de la Diputació, mentre que a la part privada també hi consten les quotes de les mil empreses associades al Consorci, que representen una quantitat aproximada de 2,3 milions d’euros. Amb tot, les inversions dels ens públics superen en gairebé 4 milions les del sector privat. De totes maneres, els majors ingressos del Consorci (48,4 milions d’euros en total) es deriven de la seva pròpia activitat, és a dir de la venda de serveis i productes als turistes.
El veïnat reclama una veritable agència pública
Des del món veïnal critiquen que un ens que es dedica a la promoció turística de la ciutat, i en el qual hi ha reflectits interessos econòmics, es financi també amb recursos públics. Es per això que des de la Favb plantegen que aquesta activitat hauria d’estar en mans de l’Ajuntament, com a única garantia que qualsevol actuació perseguís el bé comú i no beneficis privats.
Les plataformes veïnals o l’ABTS, per la seva banda, qüestionen la mateixa existència del Consorci, el qual consideren que hauria de ser substituït per una agència pública que es dediqués a la gestió i la contenció d’aquesta activitat.
Els veïns tampoc no veuen amb bons ulls que l’ens utilitzi els diners de la taxa turística per promocionar la ciutat. Tanmateix, fent aquest ús de l’impost d’estades a establiments turístics, el Consorci no comet cap irregularitat. Al contrari: segons la normativa vigent, una part dels ingressos derivats de la taxa han de servir per promocionar les ciutats. L’any passat però, l’Ajuntament ja va anunciar que destinaria un màxim de 4,5 milions d’euros a Turisme de Barcelona perquè fes promoció.
La resta, apuntaven fonts municipals, s’empraria per pal·liar els efectes del turisme sobre els barris i per “millorar les condicions dels veïns i dels seus espais”, explicava el regidor Agustí Colom en una entrevista al mitjà digital Crític.
Vigilància veïnal
Malgrat les denúncies que acusen el Consorci de ser poc transparent, al seu web hi ha publicades les dades econòmiques, informació institucional i l’estructura organitzativa de l’ens. Val a dir, però, que aquesta va ser una de les principals exigències que l’ABTS va plantejar al Consell de Turisme i Ciutat, un fòrum de debat creat per l’Ajuntament, on tenen representació associacions, entitats de districte, grups municipals, representants tècnics del Consistori i experts en la matèria.
Els veïns, però, segueixen insistint que el Consorci ha de retre comptes de la seva activitat i donar informació sobre els criteris que la motiven.
